Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Strumenc » La Descorides Geografiches - Ejercizies » Ej. 3 L viac de Cristoforo Colombo

Ej. 3 L viac de Cristoforo Colombo

Met ite tel test la paroles che te troes sotite
Cristoforo Colombo era spervajo che se podessa ruèr te la jan envers ozident. Chesta sia idea vegnìa cà da la convinzion che la Tera fossa e che la distanza anter l’Europa e l Giapon fossa n muie .
Timpruma l ge à proponet so viac al re del , ma chest se à refudà de ge dèr i finanziamenc. Coscita Colombo ge à fat la valiva proponeta a la reìna de Spagna , che à azetà de ge finanzièr l viac e la ge à dat trei caraveles, con cheles che l’é pontà via dal port de ai 3 de aost 1492.
L viac l’é stat dassen più lonch che chel che Colombo se pissèa, ence col pericol de da man di marinères, che aea tema per sia vita.
Palos
Isabella
rebelions
più curta
Portogal
torona
Indies orientèles
Met ite tel test la paroles che te troes sotite
Ampò ai 12 de otober 1942 Colombo l’é stat bogn de desbarchèr su n’isola de la Bahamas, a chela che l ge à dat inom .
Colombo cherdea de esser ruà te n’isola del e no l’à mai sapù che l’era ruà te n nef continent. Demò n auter navigant, , à entenù che chi teritories no l’era la Indies orientèles, ma n mond nef e apontin en so onor a chest continent ge é stat dat inom .
Colombo, endèna, l’à fat etres viajes te la Antiles, ma dalajà che no l’era stat bon de portèr de retorn duta la richezes e i saores che l se spetèa de troèr, no l’à più abù finanziamenc e l’é mort te la Spagna te la e desmentià da duc.
Giapon
trei
meseria
San Salvador
Amerigo Vespucci
America