Da doman te n bel pra
ló doi goces se à scontrà.
Gocia Bruna, tanche levèda,
a man dreta peta na veièda.
L bel Celestin sluzia su na foa,
ensema i sauta ju te na roa,
smaca de ca e smaca de là:
prest te ruf i ruarà.
Lonch l’é l viac enscin al mèr
olache ensema i podarà nodèr.
Bie lijieres i se sent levèr
canche l soreie li fèsc sgolèr.
Ades che vamp i é doventé
duc a una i vegn biné.
La nigola biencia, grija e scura,
tel ciel amò la muda fegura.
Li branca ite l tormen del vent
e l li scorla sù bel content.
Taca l gonfet a fèr festa,
vegn la bozoles te la tampesta.
Dò n trat che l pief pian pian
ciuta fora l’ercabuan.
Endodanef su na foa
i doi amisc i se troa.