Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Strumenc » Sèn Jan - Ejercizies » Ej. 13 Le torn, l daz e i bagnes

Ej. 13 Le torn, l daz e i bagnes

La Torn de Vich
La vita politica de la val la vegnìa fata delaìte de la Torn de Vich, la ; chesta Torn l’era la senta del , olache stajea l , fegura che fajea referiment al Piscop de .
La vegn nominada jà del e la é stata batuda jù deldut del .
Daìte l’era l , le , e vegnìa metù via chel che la jent dajea per paar le steore.
Giudizie de Fascia
prejon
Tribunal
Capitan
Massarìa de Cort
1442
1935
Persenon
La Torn de Poza
La Torn de Poza la é stata fata sù da n de na familia de nonzech che stajea jun Busan.
L frabicat l’à na pianta col cuert de .
A desferenzia de la Torn da Vich che la é stata , la Torn de Poza ti egn passé l’é doventà na e amò aldidanché la fasc so bela parbuda sunsom a le .
scandole
rive de la Torn
cadrata
desfata
medico
ciasa privata
L daz
Dò che l’era stat fat sù la strada de , chi che passaa sa i cognea paar l daz o : apontin n per paar jù le speise de chest nef.
I aea metù na sun Col da la Sia. Coscita, canche passaa n , i spostaa la stengia demò dò che l’era stat paà l .
daz
auto
contribut
gabela
Christomannos
Vich
stengia
stradon
I bagnes
La fontana idrosolforosa de la era jà cognosciuda da l’ inant. Jà del 1400 l’era n picol per i bagnes, olache i jìa per le malatìe de la e del . Documenc del 1606 descrif i desche una de le struture più bele e grane.
La ciasa, dita “Ciasa di bagnes de Fascia” o , la é stata roinada via per l XVIII secol da le . A chel post i ge disc amò aldidanché “i Bagnes”, olache l’é n stabiliment ùtol per la jent che à .
fià bianch
bagn da tof
Poza
problemes de sanità
stabiliment
agajon
pel
bagnes
Età de Mez