1. Galizia 1914

Galizia 1914


Vèrda l video

Galizia 1914



Teres de confin anter l’Impèr austro-ungarich, l’Impèr rus e l Ream de Romanìa: un di fronc
più emportanc de la vera ma ence l manco cognosciù.
Còi auc corii de bosć, gran pianes coltivèdes, ruves lonc. Vèlch zità strategica: Lemberg, Cracovia, Przemysl, Czernowitz, Tarnow.
L rest l’era enveze na mòtera de picola zitèdes e de picola viles olache stajea soraldut bachegn. Ciaut fers d’istà, fredon d’invern, pauta e pievia.
Colavìa n’é stat manà n sflagel, dò la declarazion de vera russa dai 29 de messèl del 1914
e la mobilitazion generèla ai prumes de aost, i joegn ladins, trentins e todesc del Sudtirol i é stac mané a verejèr de contra a n nemich che no i cognoscea e che de segur no i odièa.
Te n medeat i é stac paré demez da sie monts e peté te na realtà moderna, da spaent, olache l’evoluzion industrièla mudèa la persones te cèrn da canon. Col dominie de la tecnologìa
su l’om, scomenzà con chesta vera, la vita tradizionèla jirà destrabonida e a la fin del conflit
i sudé troarà dut mudà ence a cèsa.
Trei egn e mez de marces sfadiouses, caterves de omegn en combatiment, trincees e forc ocupé e perdui più outes. Milions de morc en batalia, cent e cent de mile prejonieres, chi che se à perdù te la stepes o é stac deporté en Siberia, tropes morc da fam, da la fadìa e da malatìes.
Jent massacrèda e dans spropojité a l’economìa.
La mère de duta la batalies, Przemysl la zità forteza, orgolie perdù de l’Impèr austriach,
la Verdun del front orientèl.

L front orientèl



La fossa del fior de la joentù trentina e tiroleisa


Trupes austriaches che pèrt envers
l raion de Lemberg – Leopoli. Se trata
del secont grop de trupes manà dò la metà de aost. Scomenza a se sparpagnèr fora la ousc de n numer spropojità
de morc.
Da chest moment inant scomenza l vero massacher del front orientèl.
I Rusc scomenza a tachèr en massa
la trupes austriaches.
Anter chestes ence i Corpes Tiroleisc
che binèa sù sie omegn dal Trentin,
da la valèdes ladines e dal teritorie de lengaz todesch, anter Salorn e Dispruch.
Per festejèr la departida, sui bachec
da mont i sudé aea tacà sù foes de rover, simbol mitologich di eroes.

La situazion ai 11 de setember del 1914 da sera


La mapa raprejenta l teritorie galizian anter Czernowitz (C) a sud ovest, Lemberg (L) a est, Przemysl (P) a ovest te mez a la mapa e Lublin (U) a nord.
Sion al scomenz de la vera e se combat la pruma gran batalia anter Austriaches (linies brunes) e Rusc (linies checenes).
I Austriaches aea giusta ocupà zenza gran dificoltèdes Lublin e la linia del ruf Bug (B), paran envers est i Rusc che no era stac bogn granfat de ge dèr de contra.
Su la mapa se pel osservèr la forteza de Przemysl (P) amò te man di Austriaches,
ma dò pech temp i Rusc invadarà dut l teritorie e i cercenarà Przemysl (P); scopiarà de gregn combatimenc violenc su la linia del ruf San (S).
I Austriaches col didament di Todesc se endrezarà endodanef e ai 10 de otober
del 1914 i ruarà a tor endò possess de Przemysl (P) e Lublin (U).
Robert Musil chiamarà duc chisc fac: “batalies frangiflutti”.


Maor fortificazions russes e austroungariches al scomenz de la vera.

Se cèva la trincees


Scomenza la vera de posizion e, per se parèr e defener i teritories ocupé, i sudé fèsc sù trincees. Mingol a la outa i prumes fossèi tel teren i é stac fortifiché, olache l’era possibol, con stoi, vièi scuerc e bujes tel tom che ge dajea a chi sudé, che someèa semper più a besties che vif sot tera, l met de stèr mingol più a sosta e al segur.



Sudé austriacs endèna na paussa
ti combatimenc


En trincea se vivea de dì e de net buté jù su la biota tera anter sorices e insec de ogne sòrt. Servijes sanitères no n’era. La magnadiva, canche la ruèa, la era da spes freida, cheta mèl e schieta.
I raions olache se combatea i aea n tempram dassen grief. Dut chest portèa a la mort o per epidemìes
de tifo e colera o per malatìes di polmons. Peres sudé scì joegn: morc desmentié, tel cont zenza fin di morc en batalia.

Mitralia Schwarzlose Mod.07/12 en dotazion a l’armèda austriaca


300 colpes al menut vegnìa sbaré sui nemisc. Chesta mitralia é doventèda sobito la reìna sul ciamp
de batalia.
I assauc di prumes egn de vera, comané da generai
con pecia preparazion profescionèla e zenza scrupoi per la vita de sie sudé, no demò no i dajea i resultac che se se spetèa ajache mencèa la dreta strategìes ma da spes l’era ence gregn massacres che no joèa a nia.
I resultac terìboi de dut chest se pel i veder te la sezion de la mostra “Vera a la vera!”.


Enfughé galiziegn sciampa envers l’Austria


La marcia di Rusc à fat sciampèr amancol 300.000 persones demez da la Galizia e da la Bucovina envers i teritories più segures de l’Austria zentrèla. A la fin de la vera, anter zità bombardèdes e paìjes brujé, 200.000 cèses era states dessatèdes.
900.000 milions de corones austriaches de dans industrièi, ciampes piens de gran bujes e trincees, bosć derejé, pènts e strèdes dessatèdes, monumenc, gejies e archivies storics de gran emportanza desfac.
L’economìa de chesta rica region é stata copèda jù deldut.

Postazion telefonica austriaca, telefon da ciamp Mod. 1907 marca Ericsson Budapest


La Gran Vera l’à dat na gran spenta al svilup de la tecnologìa. Telefon, radio, aviazion, gas, èrmes automatiches, machines da trasport e da ciavèr, sotmarins, teleferiches, doura industrièla de goma e de aluminium se à tant svilupà da ge dèr a l’Europa na parbuda deldut desvaliva a la fin del conflit.

Scomenza a ruèr i prumes prejonieres rusc dò i prumes suzesc di austro-todesc


I ussari austriaches, amò regolé co la bela mondures del scomenz de la vera, encolorides de brun e de checen, interoghea i sudé e sotufizièi rusc vejin a Rawa Ruska (Lemberg), cher di combatimenc de l’aost del 1914.

Combatenc rusc de la divijion cosaca da la tipica capa de pelicia


La cavalerìa de l’armèda russa era dassen temuda dai sudé austriaches e todesc per via de sie snait e sia resistenza ti combatimenc.



“…l’é ruà en Galizia con sie rejiment. L’à tout pèrt a la terìboles
“batalies frangiflutti” del scomenz, zenza esser bon de trèr fora na vèlch esperienza; dal vagon de la ferata se passèa al fech de l’artilierìa,
se corea inant con ira per ruèr zacan a la fin de chela sparatoria desperèda, fora de nia se vegnìa stermené te mizacoles, se sciampèa,
se sgolèa endò desche schiapes, se vegnìa coec sù, endò druché inant,
se vegnìa batui e se venjea, zenza l saer. Desche sensazions restèa fam, seit, ciaut, freit, stencià, paussa, teisa, n malesser generèl e na autertant certa sodesfazion engaissèda, fata de spervajon, aventura e sensazionalism giornalistich.
Se era destaché da ferstont, lurier, èrt, dejiderie sessuèl e autra robes coscita desche n picol os da la cèrn”.



R. Musil, Der Gesang des Todes.
Der singende Tod, in Gesammelte Werke;
Reinbeck 1978.
Sboz de na contìa che no vegnarà svilupèda, del 1915-16

L fort Von Salis Soglio de Przemysl fotografà da l’aviazion austriaca


I bombardamenc di gregn calibres à avert de gregn crateres che se pel veder sorì.
Chesta l’era una de la strutura emportantes che fajea pèrt de la centa de sacotanta fortezes che encercenèa la zità.
La cercenèda russa contra la zità fortifichèda projetèda per tegnir fora 90 dis, l’à durà adertura 137 dis.
Cò l’é ruà i Rusci l’é vegnù brujà 7.000.000 de corones austriaches, mazé 5000 ciavai e batù en toc dut chel che se podea dessatèr acioche no l ruasse te la mans
di nemisc.
Przemysl era stata defenuda da 128.000 omegn spartii te 68 batalions, 14.000 ciavai e 1000 canons.


La situazion generèla ai 15 de november del 1914 da sera


Con na gran ofensiva, i Rusc é stac bogn de bater endò i Austriaches e de i oblighèr a se retirèr endodanef adertura enscin apede Cracovia (x).
La zita fortifichèda de Przemysl (P) vegn endò cercenèda dai 12 de november
del 1914 ai 22 de mèrz del 1915, canche la vegnarà perduda.
Su la mapa se pel osservèr che a Przemysl (P), dintorn al cerchie brun de la trupes de Franz Josef, l’é chel checen di zarisć.
La gran batalies de chel an fenirà coi Austriaches venjidores a Limanowa – Lapanow (LL), olache i é stac bogn de parèr demez deldut i Rusc da Cracovia.
La batalia, combatuda de dezember con temprames siberians e te condizions dassen ries, l’é stat n auter di sacotenc massacres, con passa 90.000 morc.
Su la mapa se pel osservèr: a sud Viena (V) e Budapest (B); a sud-ovest Czernowitz – Cernovcy (C) capitala de la Bucovina, anchecondì en Ucraina; a nord-ovest Leopoli – Lemberg – Livio (L), anchecondì
en Ucraina; Tarnow (T) anchecondì en Polonia, Cracovia (X) e Limanowa (LL) en Polonia, Lublin (U) en Polonia, Breslavia – Breslau – Wroclaw (B), anchecondì Polonia ma del 1914-1918 zità todescia de la Slesia.

La situazion de la forzes a est ai 24 de dezember del 1915


La linia del front pèrt a nord dal Mèr Baltich a Riga (R) e la rua ai confins
de la Romanìa te la region de la Moldavia: la restarà presciapech coscì enscin la fin
del conflit.
Se pel veder che duta la zona di combatimenc del 1914 é ocupèda dai austro-todesc (linia bruna) e la resta donca a ovest de la linia atuèla del front, con laìte ence Varsavia.
Przemysl (P) é stata endò ciapèda dessema a Leopoli (L) de jugn, de aost vegn ocupà Brest Litowsk (BL), olache dò de mèrz del 1918 l’é stat sotscrit la pèsc anter i Soviet e i impères zentrèi.
Fora per dut l 1915 l’é stat amò combatimenc emportanc e co la fin de l’istà l’era
te man di austro-todesc la Galizia e la Bucovina (anchecondì spartida a mez anter Ucraina e Romanìa) a sud, Polonia russa, Curlandia e Lituania.
Enveze, ti egn 1916 e 1917 l front l’é restà presciapech stàbol, con ofensives russes che no à otegnù resultac emportanc, fora che l’ofensiva del gen. rus Brusilov che te l’istà del 1916 à fat jir de retorn i austriaches de un centené de chilometres.
Chest ultim assaut à sfenì jù deldut l’armèda russa.
L’ofensiva é fenida via per de otober.
La vera sul front orientèl se à serà sù ai 3 de mèrz del 1918 co la vitoria di austro-todesc.
Tel picol schema se pel veder i cater fronc de la Gran Vera en Europa.
A) Front ozidentèl: da la Manica, tras Belgio e Franzia enscin l confin co la Svizra;
B) Front talian-austriach: dal Jouf del Stelvio al Mèr Adriatich;
C) Front serbo-macedone: indicativamenter da Valona a Salonicco;
F) Front orientèl: da Riga a la Moldavia.


L zar Nicola II vijita con orgolie la forteza de Przemysl ciapèda dò na longia cercenèda


La fortificazions olache se veit l zar stolzerner con sie generèi no é states demò dessatèdes dai gregn calibres, ma les é states minèdes e fates sutèr per aria
dai Austriaches enstesc dant de la capitolazion.
I Austriaches fac prejonieres dai Rusc canche chisc à ciapà la forteza ai 22 de mèrz del 1915 l’é stat: 9 generai, 93 ofizièi superiores, 2.500 ofizièi, 117.000 sudé
e 4.000 zivii.
Perder Przemysl l’é stat n colp dassen dur per l’orgolie de l’armèda imperiala.

La marcia di ferii endèna na retirèda


La gestion de la vera da man di più auc comandi austriaches e rusc l’é stat n dejaster. La trupes
era maltratèdes, famèdes e tegnudes te condizion dejumènes.
Per chesta rejons i era tras più zompes en batalia,
e l spirit combatif di sudé trentins, ladins e tiroleisc todesc doventèa semper più fiegol, e tost l se à mudà te na trista e gran rassegnazion.
I comandi supremes fajea dò e dò fai n muie grieves, mudan chest front desmentià te na cedena zenza fin de ofensives e contraofensives con spostamenc sfadiousc a pe per centenees de chilometres.



Postazion de socors sul ciamp
de batalia en Bucovina


Se no les se enfetèa caujan la mort, la ferides lijieres ge fajea sperèr a n muie de sudé de meter fin a sie padimenc e de poder fosc ence se n jir de retorn
a cèsa en pèsc.
Tropes sudé se ferìa enstesc e se ciapèa ite malatìes
te la maniera più fantasiouses per sciampèr a la comiscions mediches e esser despensé dai combatimenc.
Jà dò i prumes meisc de vera i stac maores de duta
la armèdes à proà a ferèr l’autolesionism di sudé
che se sparpagnèa fora semper de più, duran la fujilazion desche meso de represcion.


L’igiene da duc i dis


Ence se lavèr l’era n privilege. No se podea se lavèr duc i dis, e nience pa duta la setemènes. Dantdaldut sul front orientèl l’èga era giacèda per na gran pèrt de l’an. Ti meisc che se podea
la durèr ge aessa volù aer temp e ence
n post aldò. Aboncont i se studièa ben fora zeche, descheche se pel veder te chesta foto. Poies e malatìes de la pel l’era n auter torment che perseghitèa la trupes, fajan doventèr la vita da duc i dis n infern.

La fam


No se era mai segures de aer duc i dis zeche da magnèr, e nience de poder se empeèr sù n picol fech per sciudèr l bast! Ciapèr mingol de cèrn o de magnadiva sèna e nutrienta l’era na vera ecezion. Poder enjignèr l managio con n fornel da ciamp desche chel de la foto chiò apede, l’era na fortuna che no capitèa duc i dis
e soraldut endèna i combatimenc.
Rusc e Austriaches padìa semper la fam.
Te duta la memories dal front se rejona de la fam, o de coche i jìa a se chierir zeche da magnèr ence a risech de la vita. En vera i besegnes primères, desche soraviver
e magnèr, é doventé l soul emportant cruzie da duc i dis per vigni sudà.




Duc nos, canche recordon chesta vera teribola pisson ai combatimenc, sessaben, ma no podon desmentièr che, per la verità, i sudé é stac dantdaldut frabicanc
e lurieranc.
Te la foto se veit coche i enjignèa la rees de defendura de la trincees: i proèa a spachèr sù l teren giacià coi piches.
I temprames da d’invern sul front orientèl à caujà na sdràgola de morc da freit.



Per i ladins, i trentins e i todesc del Sudtirol l’esperienza demez da cèsa l’é stat na gran ferlèda: l’esser dalonc, l straoujiment de la vita da duc i dis, l’aer lascià la cèsa te n post con bosć maraveousc e bie monts, te paìjes derturé e ben rencuré.


Dapodò aer descorì n paesaje nef, piat e da mauta,
aer scontrà jent pureta e n muie endò che vivea
te la miseria te ìtenes cochemai, cogner verejèr
e tinultima veder la mort de na mota de sudé, l’é stat duc evenc dassen traumatics per tropes de chi joegn che se à batù sul front orientèl.


Schieraments


Ruscia
47 divijions de fanterìa e trupes cosaches
3.150 canons
18 divijions de cavalerìa
5.000.000 de omegn mobilité

Austria-Ungherìa
32 divijions de fanterìa
2.000 canons
10 divijions de cavalerìa
2.700.000 omegn mobilité

Sudé tiroleisc e trentins ponté via envers l front
28.000 Tiroler Kaiserjäger
21.000 Tiroler Landesschützen
14.000 Landsturm
63.000 omegn mobilité del 1914/15

Del 1914 l perzent di sudé ladins e taliegn era de zirca 38-40% respet ai sudé de lengaz todesch. Se se dombra ence i rejimenc de artilierìa è stac touc su en dut zirca 24.000 ladins e trentins.
Da l’aost del 914 ai 31 de dezember del 1918 demò i Kaiserjäger à perdù 22.892 sudé ti combatimenc.

Morc



Rusc
Omegn mobilité 12.000.000
Morc anter 1.811.000 e 2.254.369
Vìtimes anter i zivii 1.500.000

Austriaches
Omegn mobilité 7.800.000
Morc zirca 1.100.000
Vìtimes anter i zivii 467.000
(30.000 Austriaches é morc desche prejonieres te la Tèlia
dò la fin de la vera)



Capa da d’istà de la fantarìa russa del 1917, con picola steila su sfon de drap neigher di Batalions Neigres de la Legion Redenta de Siberia, te chela che era rué
i prejonieres trentins e ladins libré dò la Revoluzion Sovietica. 

Capa russa de lèna empienida ite de pelicia de Giuseppe Pettena Goti de Moena, clasc 1890, prejonier en Ruscia, librà e vegnù de retorn ai 18 de firé del 1919. 
Co l’autorisazion de sie fi Giacomo Pettena.


Tacuin de peza ti colores del Rejiment di Kaiserjäger de Valentino Defrancesco Giuselon da Moena. Enlongia ju, sia cedena da orloi durèda endèna la vera, n boton de sia mondura da sudà, na bala de schiop tegnuda desche portafortuna e una touta fora da na sia ferida dò la vera, na tabachiera zipièda fora da el enstess che moscia n paesaje galizian, rubles imperiai e cartines da zigarec. Voia de propaganda antitalièna con su n sudà austriach e n Scizer.

Album originèl da chel che l’é stat tout fora i cadres di Kriegsmaler.


“Kriegsmaler”
Pitores de vera



Max Ritter Von Hoen, comandant de l’Ofize stampa del Comando Suprem austriach, l’aea capì che l’èrt aessa abù na pèrt emportanta tel conflit. La neva vera, che se slarièa fora per l’Europa, aea dimenscions tecnologiches e strategiches mai vedudes dant.
La condizions de vita e la esperienzes fates endèna la batalies aea tout sù na dimenscion neva, deldut descognosciuda.
Les moscèr aessa didà a renforzèr l spirit patriotich e de sacrifizie de la nazion.
Amò apede, l lurier di artisć, jà aprijià da na sozietà zivila n muie evoluda desche chela austriaca dant de la vera, ge aessa lascià a generazions che vegnìa dò na memoria zis emportanta de chel che l’era dò a sozeder sui ciampes de batalia.
Per chesta rejons del 1914 l’é stat metù sù n “Kunstgruppe” (grop artistich), e chi che fajea pèrt ciapèa l status recognosciù ofizialmenter de “pitores e scultores de vera”.
Endoté de n document spezièl, che ge dajea l met de poder jir daperdut sul front, i artisć,
co la mondura e l degré de ofizièi, à scomenzà a produjer na gran cantità de operes,
na maniera de servir la patria con sia calità artistiches enveze che col schiop.
La operes vegnìa metudes fora te n muie de mostres te desvaliva zitèdes austriaches.
Chiò de seghit, troarede na cernia de operes de artisć n muie emportanc, che raprejenta l front galizian, che era states toutes ite tel catalogh originèl de una de chesta mostres metudes a jir endèna l conflit.
Te n mond de fotografìes statiches, en bianch e neigher, l’emozion de la pitura a colores dèsc
e dajea l met de veder più davejin i desferenc aspec de chesta tragedia tremenda.


Valguna istantanea de n pitor de vera e de sie lurier. Les é states fates te na utia japede l Pordoi.
Sion ite per l 1916.
Te la foto sotite se pel veder che sul parei vindedò l’ofizièl austriach l’é tacà sù sie retrat fenì.


R.A. Höger (1877-1930)


Doi batalions austroungarics. La trupes ferma l’assaut di Rusc che aea desche obietif la destruzion del pènt sul ruf Pruth; de grà a chesta azion l’é stat possibol jir ite te la zità de Kolomea
(jugn 1915).


A. Hanusch (1881-1969)


N portaórdegn austroungarich a chel
che ge cor dò endester cosachi rusc.


R.A. Höger (1877-1930)


La “Baterìa di morc”.
Ai 9 de setember del 1914 doi baterìes russes fenesc sot l fech encrojà
de l’artilierìa austroungarica anter Drohobyc e Leopoli, olache duta la trupa, con ence i ciavai, é stac copé.


R.A. Höger (1877-1930)


Con gran coraje i Tiroler Landesschützen combat a Lelechowka vejin a Magiera contra la forzes russes ot outes più granes, les blocan dant che les podesse crepèr ite nosc front
(ai 9 de setember del 1914).


Karl Hayd (1882-1945)


Intervent del 100em Batalion Imperial Reèl de la milizia teritorièla de Salzburg te la batalia de Zakliczyn (Galizia) contra
i Rusc
(ai 15 de dezember del 1914).


Otto Ivekovic (1869-1939)


Avampost endèna l combatiment.


Karl Pippich (1862-1932)


Urrà! (L’era l cich che trajea la trupes austriaches endèna i assauc).


C.F. Bauer (1879-1954)


Anter Husiatyn e Jarmolincy en Galizia,
n grop del 4° Rejiment ussaro é bon de crepèr fora con n furious assaut na brigada de cosachi rusc che i li aea cercené.


R.A. Höger (1877-1930)


Endèna la pruma cercenèda de Przemysl, n assaut a sorpresa de noscia trupes
à spent n rejiment rus ite te n paluf, olache i é morc duc (otober 1914).


C.F. Bauer (1879-1954)


Dò l bateisem de fech e l’ocupazion de
ot trinceraments rusc da pèrt del
1m Rejiment di Tiroler Kaiserjäger
ai 28 de aost del 1914, ressona adaut l’inn del popul sul ciamp de batalia apede Magiera.


R.A. Höger (1877-1930)


La trupes austro-ungariches vidèdes dal generèl de cavalerìa Eduard Böhm-Ermolli rua a Lemberg
ai 22 de jugn del 1915.


R.A. Höger (1877-1930)


Torma de rusc lèresc e sassins te n raion de Siret dant che i vegnisse scaré deldut fora da la Bucovina (1915).


A. Hanusch (1881-1969)


Con 70 omegn, Vagyoski, sudà
de la milizia teritorièla, branca con
n assaut a la baioneta 210 rusc vejin
a Sambor en Galizia e amò apede l se empadronesc de 9 canons e na mitralia (november 1914).


Hugo Hodina (1886-1955)


Cumià.


R.A. Höger (1877-1930)


Ocupazion de la forteza X de la zità fortifichèda de Przemysl a opera de la fantarìa austriaca, unghereisa e todescia, de la guardia prussiana e de na divijion bavareisa sot l comando del tenent general Kneusel, al 1 de jugn del 1915.


R.A. Höger (1877-1930)


L’ultim dejiderie de n ofizièr rus ferì vegn ejaudì dant che l more; veder con sie eies l mortèl “da spaent” de 30,5 zm, ajache no l’aea mai cherdù a sia esistenza.
















Album de fegures de vera de la galarìa
di pitores austriaches
Suplement de èrt a la revista ilustrèda austriaca