Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Strumenc » Cors de Ladin Fascian » Ejercizie 8.16b p. 137

Ejercizie 8.16b p. 137

Scrif ite i agetives concordé delvers
La bregostènes
Les era zenza religion. Les era (salvère) e (catif) e les vivea del robèr e rabièr.
Les era (burt) , (sech) e (pelous) .
Les aea n cef (gran) desche na cialvìa, eies (gran) , ureies (lonch) , bocia (gran) e enveze de mans les aea ciates con grifes (spiz) .
(regolà) les era con pel de ors, de louf, de feida e de autra besties. N muie de outes les era (regolà) con massarìes (robà) . Se sà che les era (stracià) su e su, percheche les vivea ti cougoi (sconet) sunsom la crepes. Les robèa dut che che les vedea, perfi n i picioi te cuna.
De dì n’era (pech) da veder. Ma da sera, dò l’Aimarìa, n’era n grumon che jìa stroz. De net ne la jent ne l bestiam i era (segur) da eles. Chi che les ciapèa, les sbreghèa sù e dapò les i magnèa. L più gran gust les aea co la budeles, che ge saea l più bon del mond.
Dai cians les aea na poura (tremendo) . Se les n vedea un les sciampèa desche dal diaol, ma i cians, penamai che i les vedea ge corea dò e, se i les branchèa, i les sbreghèa sù en tanta mizacoles. Te ogne paìsc de Fascia l’era amancol un cian che i lo tegnìa demò per se defener da la bregostènes.
Entorn al col l’aea n morisc, che l’era na colarina (pien) de aguc, cortìe e feres (spiz) , percheche la bregostènes no les posse l strangolèr.
Acioche la bregostènes no les rue te majon, nesc peres veies fajea la fenestres (picol) e con feres (spiz) .