I Sumeres coltivèa soraldut bièves, desche orc e forment.

A Babilonia l’era n marcià n muie atif olache se baratèa marcianzìes che ruèa ence da etres raions.

I Assires l’era n popul pazifich, che no cognoscea la vera.

L Nilo, endèna sia egajons, l lascèa jù l lim, che fajea n muie frutousc i ciampes enlongia ruf.

L Nilo no l’era n ruf olache se podea jir co la bèrches, e coscita no l servìa per menèr la marcianzìes.

Te la zitèdes de l’Egit no l’era boteighes de artejegn, ma demò l marcià.

I Egizies importèa legnam, arjent e ram.

L teritorie olache se aea logà jù i Fenices l’era adatà a la coltivazion, donca i era soraldut bachegn.

I Fenices ge venea legnam ai popui de la Mesopotamia e de l’Egit.

I Fenices entenjea si drapes co la porpora, che ge dajea chel bel color checen.

I Fenices aea n muie de colonies tel Mediteran.

I Creteisc coltivèa ence l’olif e l’ua.

I Creteisc era demò pèstres e bachegn, no i se à mai metù a jir per mèr.

I Micenees, o Achees, l’era pèstres ruches, ma ence verieres coragiousc.

Dò aer arjont i Creteisc, ence i Micenees l’é doventà de bogn marinères.