Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Ermanno Badia » Le lianie del curat

Oujes

Le lianie del curatBio

Testo

E na uta fra le autre, ence d’istà l’é vegnù n tórmen e l ge à portà demez cuerc e portà demez dedut. E enfati bon. Va l preve te gejia e l disc: «Scutà l disc, ades l disc ence a mi i me à portà demez l disc l ciamin e zeche scàndole; ma l disc dant l disc dajeve le man dintorn l disc e comenzà a ve far sù i vesc. Dapò gio spete ben».
E enlouta s’à metù chisc bachegn co le vace a menar legnames e dapò s’à metù i marangogn e, e ge menciaa da zeche sajon, ge menciaa legnam. E dapò i é jic da n capovila e dapò i i’à domanà se i podessa jir a se taar zeche. 
«Scouta l disc, a vin taar podede ben jir l disc, ma canche vegnide a parlar cun me toleve jù l ciapel. E ve pree, per me, tolé jù dut Col dal larsc che nesciugn ve dirà nia». E enfati bon. Canche i à abù fenì, i s’à concià sù dut belimpont e: «Ades che aede fenì a voetres, podassade vegnir ence a me far sù l cuert de calonia». Pò i s’à rejonà doi muradores e i disc: «Jon fora che ence chest pere preve, che no l vae a dormir co l’ombrela se ge vegn jù la pievia». Difati i é jic fora e i à vardà e l disc: «Doman vegnon, emben». – «Ei ei, son ben content». 
Enfati l’idoman i se à tout l graton con mingol de sabion e mingol de calzina, dotrei laste e, e dapò i é jic fora. I à envià via a ge far sù chest ciamin. E un l’à urtà a vardar jù e l disc: «Maladeta, tu, vé che che l’à al preve tacà sul fum!» A vardar jù l’era lianie e ardel e, e l’era ciarn enfumiada, l’aea mingol dededut. E cal auter l disc: 
«Maria, fossassane ben asegn e se n star chiò a se magnar n panet sut l disc. Jon jù a sin tor». 
«Co fajone pa, esto mat? Na na, gio…».
«Ah l disc, fajon ben l disc, vae a tor na corda e un se mola jù e n sach, e sin tolon n pece e dapò vegnon sù e bon». 
«Ei ei l disc».
Un ponta via e, afare fat: al vegn deretorn con sta corda e l l’à ciolà cà per mez un e l’à molà jù. E canche l l’à abù molà jù, l’à comenzà a taar jù ju dal fum mingol de ardel e, dotrei lianie e, mìngol de ciarn fumiada e, e dedut: l n’aea n belebon grum. E al ge à cignà che l tire, e dapò l’à tirà e, e cardendo che l ge mole jù la corda dò no l l’à più molada jù. «Maladeta, ma che che fae ades, ma che che fae? La vegn fora che son pa ence lare. Maladeta, che che fae?» 
Bon. Candenó canche l’à vedù che a l chiamar no l disc nia, l se à tirà fora nut e l se à enfrojignà sù con paei e ramin e fane e l se à fat sù dut neigher: someaa l diaol! E dò l’à tacà a remenar sot travijel te fane, còcui e l batea, l fajea ac e... Candenó l’é vegnù fora la chega e l’à vedù chest cos neigher, la é jita [a chiamar]: «Ma signor curat, signor curat! vegnì fora che l’é l diaol forin ciasa da fech!». E enfati bon. Va fora chest preve e l ge dasc na veiada. Ah, l’era, l’era! L va ite deretorn e l se tol al liber e, e comenza a vegnir fora, l comenza a sconjurar: 
«Gio l disc te sconjure che tu parte da chiò!». 
«Tu l disc tu pes te leciar l cul». 
«Gio l disc torne a te sconjurar!». 
«Tu pes seghitar a tel leciar». 
Per la terza outa, l disc: «Te die che tu parte da chiò!». 
«Verji l’usc, maladeta, che dapò min jiré». 
E l ge à avert l’usc e fora fora per portech con ste strace sot a n brac, e canche l’é stat forin usc l ge à cridà ite: «Ah bon bon, signor paroco, vardà vardà che duc chisc salami che aade sul fum no i sarà più empicài». 
E l’é sin jit, e l ge ponta dò a chel che l’aea le lianie. E chest che l’aea le lianie te chest sach l’à sentù cefiar che ge vegn dò zachei, l s’à utà dintorn e [chel auter] l’era amò dut fat su, no l’aea abù l temp de se regolar, l’era amò neigher che someaa l diaol. E canche l’à vedù che ge cor dò chest cos neigher l’à trat ló l sach e l’é sin jit. E dò l’é jit e l se le à godude dute chel. Bon