Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Ermanno Badia » Robar l pocèm

Oujes

Robar l pocèmBio

03. Robar l pocem ok.pdf

Chi egn canche gio ere bez, dò che i aea fenì de sear la siala, i araa e i metea jù biscot. Dapò canche l’era entorn Sèn Luca o coscita i jìa a l tor sù. A l coer, i enlumenaa te tobià, dapò par chi joegn n gran mestier l’era de jir a veder olache i é che i taa via ravalesc, parché ló l’era dut touse che jìa a taar via ravalesc. 
Dapò i jìa, i dijea: «Te tal tobià i é, stasera i va aló». E una outa fra le autre siane jic ence via da mia àmeda Muca, che la ne aea endesfidada a duc, che l’à dit che no i é bogn de ge tor l pocem a ela parché, la disc, inant de lasciar ite, la disc, fin che no l’é jent che cognosce, la disc, gio no verjaré mai l’usc. 
Dapò i à scomenzà a vegnir sù de tobià; un: «Ve pree, Maria, averjeme, che i se à taà te n deit a taar via le foe» – «No verje a nesciugn!». Dapò vegnìa sù chel auter: «Ve pree, vegnì jù con na ciandeila che no vedon», parché no l’era amò l’eletrico. Dapò chel auter l dijea: «M’é sutà l ciapin te n’eie» – «Podede ve far chi che volede l disc, che fin che no aede fenì de taar via i ravalesc la disc gio no vegne a averjer a nesciugn». 
Dapò siane jic ence gio, siane gió e Rico de Ciout e Luigi Bertol. Canche aon vedù che propio no l’averc nia, son jic sun sot i vegn e, e aon tout na gran zopa, mola, aon drezà la getria su dret e sion jic, e sion jic sù sun cuert e ge aon stropà l ciamin. Dapò aló l’à cognù zeder parché la tossìa, la baussaa, somea na bolp de tana, l’à bele cognù verjer. 
Dapò sion suté ite e, e ge aon tout chest pael de ravalesc e patac e sion jic sa Mongo, che l’era na boteiga, se peaa ence mingol da beiver e, sion jic sa Mongo con chest pael pien de… col pocem. Dapò aló se l’on magnà e trat demez bele[che]… L cunst no l’era par l magnar, l cunst l’era esser bogn da ge l tor. Dapodò ge aon portà jù l pocem, chest pael, deretorn e chista la sozedea te ogni tobià, mo ence fat autramenter…
Na uta ja Ferdinando dal Faure: ades chel che la ge é sozeduda l’é mort, l’é jit ite, ence l g’é ruà daìte a se tor chest [pael]; un daìte l g’à metù fora chest pael e no l’à abadà che l’aea l cerchie tacà sù, sun pael, al cerchie de fregolar, e te chela che l se l’à uzà fora per sora l ciaf, l’à rentà te telara de fenestra e l g’é sutà al cerchie fers jù per l col. Dapò l’à comenzà a cridar e a cridar, e dò i à sentù e dapò scì scì, a zeche vida, ma l’é jit da trei setemane ciolà sù dintorn al col, con de gran brogne e vessìe da le brujade che ge à fat chel cerchie. 
Pò n’é amò una de chele dal pocem: l’era ence un veie che l ge l’à endesfidada a duc, che l’à dit che a el no i é bogn de ge tor l pocem. E l’era una ciasa da fech de chela da chi egn, che l’era n ciamin che l’era n metro avert su e su, de chi con na gran mapa japede, n fregolar avert e, e dapò i se aea metù d’acort che un l vae ite, o doi, i vae ite a ge far vila a chest veie. E de doi i é jic sun cuert e i à molà jù la parsoa co l’incin. E chisc canche i l’à veduda che la é jù, enveze che tacar ite l pael, i à tacà ite chest pere veie te centa da le brae. Dapò i à centenà te sta fum e i à tacà a tirar. E i l’à tirà sù fin, se sà ben, fin che l’é passà perché dò, più n su l jia, più se seraa l ciamin. E i à cognù bele molarlo jù. Ma indana che i l’era aló par aria co le ame fora dret e l luraa coi brac i se à tout l pael e i é sin jic.