P: L’aea doi ciavai bienc, me sà.
G: No sé, bienc o śai…
P: I dijea.
G: Imben l’era Nana de Marco la era lassù n an, ben ela é sciampèda! La i sentìa trotèr!
P: La i sentìa?
G: Ei, i trotèa ite ite per i Pians de Dolèda ch’i jìa. Dapò chieriti! Aldidanché chi che saessa ciavèr e olè, ciapassa amò i cianons de bron! del ciastèl de Dolèda. Ma olache i é!?
P: Fossa proprio da jir a chierir, fossa.
G: Ma, chi che saessa...
P: Ma se chi va su sun Dolèda, sul Pian de Dolèda, somea de veder amò l’insegnes dei sedimes.
G: Ah, gé no sé, magari sarà.
P: A mi m’à sapù de veder, proprio l’insegna, l’insegnes...
G: Ma sarà, sarà, ma un an… chesta amò te conte. L’era Luigi Farinòl che jìa col bistian, n bastèrt, dapò l jìa fora per Dolèda e i stajea sal Vera. Imben, na dì l’era na vacia che jìa fora de anter e l se l’à perduda e canche l’é stat da sera l’é vegnù a cèsa e “Olà él pa la mora?” “Ah, la no é vegnuda.” “Mostro de bastèrt, marcia a la chierir”. Chest bastèrt se à partì e, e su e, da la Val via e, e fora e canche l’era sun Costa de mez, l sentìa la ciampanela che sonèa che la vegnìa de sbalz. E la é ruèda ca ló sun Costa de mez e ló l’à vedù sta vacia che vegnìa, la ge à metù l cef sora la spala fora, coscita a vegnir, en prescia de sbalz semper el dant ela dò e ge parea che dò fossa vegnù un montà a ciaval zenza cef, e l l’à compagnà ite e su infin sun Col da la Val, ló che l’era chel Crist de Tita de Franzele e ló la vacia s’à fermà, l’à piscià e l’à sfiadà fora n pech e dapò l se l’à touta e l’é sin vegnù a cèsa. Chest l’é la verità.
P: Corgiousa, corgiousa chesta storia.
G: Capesceste?
P: Ma na uta chi egn de chisc segnèi n’era, i sentìa più da spes, no?
G: Ah chi egn...
P: Chi egn, ades nisciugn più no pèrla nia, nisciugn più no disc nia.
G: Scì, chi egn! Te conte ben ence chela de Tita de Jandrea. Tita de Jandrea l’era n om che l vedea e l sentìa, l père de sta badiota cassù. Na bela sera l va fora forin barcon a fèr si besegnes. Can che l’é stat forin barcon l veit un japede scèla butà! “Maladeta chi él!?” Vèrda ju, ju no l se à fidà jir, l’é sin jit, l’é jit ite “Vardavene!” l disc “che no sie n segnèl o vèlch” l disc “che é vedù” l disc “un butà jù ló japede scèla”. Dapò n bon trat dò l’é ruà cioch de zeche vers, l’era el japede scèla! Reversà, che l’é sutà jù de scèla.
P: Ah chesta la é bela.
G: Capesceste? Dapò l’era, l’era cosciol, con Alfonso, con mi Alfonso.
P: Con Vosc fi?
G: Ei, i vegnìa da Dèlba ite, i vegnìa. I vegnìa ite, canche i é stac fora Col de chel bosch, ló de ca a un pech “Va fora de strèda” l disc, Tita de Jandrea a Alfonso, e Alfonso, te sès ben che om che l’era “Perché!?”, e te chela zeche l l’à petà n gran toch in ju. Zeche l l’à petà sot strèda ju. Mah!... E l’é levà sù e “Non èste sentù?”, l disc. “Na” l disc “No é sentù nia”. L disc: “L’era na bèra”, l disc, “te ge ès dat d’inpaz e la te à parà fora de strèda”. Chest l’é pa la verità, che Alfonso contèa. Gé non é mai sentù ne vedù nia. Canche l’é mort Micel de Sofia, inlouta ben, son ruà su, vegnù da mont cà o da zaonder che son vegnù. Imben, canche son stat ló da chel capitel, cassù che l’era, imben zeche me à levà la memoria. Son jit fora de me, e son ruà via vin Piaz. Dapò é sapù inout, chest l’é la verità, me é suzedù a mi. E sal Vera can che l’é mort Nena de Jantone, ence, son vegnù da mont cà e a jir a se fèr da cena son jit a me tor mingol de legna via tobià e can che son vegnù ca, imben, son jit fora de me. E dapò l’é restà Nena de Jantone.
P: Roba corgiouses, chestes.
G: Vedù ne sentù nia, capesceste? Ne vedù ne sentù nia. Ma na pèrt veit e, na pèrt sent e, dapò chi che vel creer pel e chi che no vel per lascèr ló.
P: Ma soraldut chi egn, soraldut chi egn i sentìa e i vedea, aldidanché no l’é più coscita.
G: Ma veiste che aldìdanché, te cognes capir che te gejia, canche i disc messa, no es mai stat e?
P: Vaghe, vaghe a messa, vaghe.
G: Ben, i disdelaores che l’é messa bassa, dò messa, l disc semper trei Aimarìes e na orazion a Sèn Micel e la Salve Regina, l disc e, e de sta robes.
P: De chesta orazions.
G: Ei, e chel i à fat a tor jù sta robes, capesceste?
P: I disc che dò l Concilie de Trent…
G: Ei dò l Concilio de Trent.
P:… no i aessa più sentù ne vedù.
G: Ei, i l’à tout demez.
P: Però mia mère la sentìa e la vedea amò.
G: Ma no l’é trop che i à fat l Conzilio de Trent, l’é pec egn, no l’é trop no, pel pa esser fosc vint egn.
P: L’é ben de più.
G: Mmm é poura de no, no sé, no faghe stèr. Ah ma mat, chi egn i vedea e i sentìa, i sentìa bères, i sentìa grignèr la mort, i sentìa l dui... Ah canche l’era, chela l’é la più bela! Canche un an, na pèrt à chela idea, che canche da doman i veit na femena l prum, “Ah, inché l’é n dì, se cogn vardèr che che se fèsc che l’é n burt dì, pericolous!”. E na dì Polòne l se à partì da doman e, i jìa a fen vin Val da la Riciota, e canche i é stac lavìa, Japede Via neva, ló se binèa n muie de massarìes, magari diesc doudesc e ence de più, e dapò i peèa sù e, dapò i se tizèa l fech, i se la contèa. I se partìa da la una de net e i ruèa sù canche vegnìa dì! Se partir da les cater, da les sie i fossa stac su. Dapò chest pere Polòne l’é jit ite e canche l’é stat apede Via neva l’era una che la é jita a fèr si besegnes, e Polòne l’à veduda e che è l fat? L se à tout fora la vaces e l se à tout jù la funs e l’é sin jit a cèsa. L’à dit che chel l’é n dì de catif augurio e che l sin va a cèsa, e l’é sin jit a cèsa. Ma la ge con esser jita mèl in chel dì, perché l non é jit a fen, l podea jir e se ciareèr l cèr, mmm. Na pèrt à chela idees, gé no n’é mai stat sù nia, però…
P: Superstizion insoma, superstizion i disc.
G: Ei, però l’é. Me saesse bel ruèr a La Chiusa. Capesceste? E ló l’é n frate.
P: Se l’é amò vif...
G: L’é vif l frate, l’é jon.
P: Ah l’é jon.
G: Po scì. Chel, chel saessa da te dir tropa robes. Capesceste?
G: No sé, bienc o śai…
P: I dijea.
G: Imben l’era Nana de Marco la era lassù n an, ben ela é sciampèda! La i sentìa trotèr!
P: La i sentìa?
G: Ei, i trotèa ite ite per i Pians de Dolèda ch’i jìa. Dapò chieriti! Aldidanché chi che saessa ciavèr e olè, ciapassa amò i cianons de bron! del ciastèl de Dolèda. Ma olache i é!?
P: Fossa proprio da jir a chierir, fossa.
G: Ma, chi che saessa...
P: Ma se chi va su sun Dolèda, sul Pian de Dolèda, somea de veder amò l’insegnes dei sedimes.
G: Ah, gé no sé, magari sarà.
P: A mi m’à sapù de veder, proprio l’insegna, l’insegnes...
G: Ma sarà, sarà, ma un an… chesta amò te conte. L’era Luigi Farinòl che jìa col bistian, n bastèrt, dapò l jìa fora per Dolèda e i stajea sal Vera. Imben, na dì l’era na vacia che jìa fora de anter e l se l’à perduda e canche l’é stat da sera l’é vegnù a cèsa e “Olà él pa la mora?” “Ah, la no é vegnuda.” “Mostro de bastèrt, marcia a la chierir”. Chest bastèrt se à partì e, e su e, da la Val via e, e fora e canche l’era sun Costa de mez, l sentìa la ciampanela che sonèa che la vegnìa de sbalz. E la é ruèda ca ló sun Costa de mez e ló l’à vedù sta vacia che vegnìa, la ge à metù l cef sora la spala fora, coscita a vegnir, en prescia de sbalz semper el dant ela dò e ge parea che dò fossa vegnù un montà a ciaval zenza cef, e l l’à compagnà ite e su infin sun Col da la Val, ló che l’era chel Crist de Tita de Franzele e ló la vacia s’à fermà, l’à piscià e l’à sfiadà fora n pech e dapò l se l’à touta e l’é sin vegnù a cèsa. Chest l’é la verità.
P: Corgiousa, corgiousa chesta storia.
G: Capesceste?
P: Ma na uta chi egn de chisc segnèi n’era, i sentìa più da spes, no?
G: Ah chi egn...
P: Chi egn, ades nisciugn più no pèrla nia, nisciugn più no disc nia.
G: Scì, chi egn! Te conte ben ence chela de Tita de Jandrea. Tita de Jandrea l’era n om che l vedea e l sentìa, l père de sta badiota cassù. Na bela sera l va fora forin barcon a fèr si besegnes. Can che l’é stat forin barcon l veit un japede scèla butà! “Maladeta chi él!?” Vèrda ju, ju no l se à fidà jir, l’é sin jit, l’é jit ite “Vardavene!” l disc “che no sie n segnèl o vèlch” l disc “che é vedù” l disc “un butà jù ló japede scèla”. Dapò n bon trat dò l’é ruà cioch de zeche vers, l’era el japede scèla! Reversà, che l’é sutà jù de scèla.
P: Ah chesta la é bela.
G: Capesceste? Dapò l’era, l’era cosciol, con Alfonso, con mi Alfonso.
P: Con Vosc fi?
G: Ei, i vegnìa da Dèlba ite, i vegnìa. I vegnìa ite, canche i é stac fora Col de chel bosch, ló de ca a un pech “Va fora de strèda” l disc, Tita de Jandrea a Alfonso, e Alfonso, te sès ben che om che l’era “Perché!?”, e te chela zeche l l’à petà n gran toch in ju. Zeche l l’à petà sot strèda ju. Mah!... E l’é levà sù e “Non èste sentù?”, l disc. “Na” l disc “No é sentù nia”. L disc: “L’era na bèra”, l disc, “te ge ès dat d’inpaz e la te à parà fora de strèda”. Chest l’é pa la verità, che Alfonso contèa. Gé non é mai sentù ne vedù nia. Canche l’é mort Micel de Sofia, inlouta ben, son ruà su, vegnù da mont cà o da zaonder che son vegnù. Imben, canche son stat ló da chel capitel, cassù che l’era, imben zeche me à levà la memoria. Son jit fora de me, e son ruà via vin Piaz. Dapò é sapù inout, chest l’é la verità, me é suzedù a mi. E sal Vera can che l’é mort Nena de Jantone, ence, son vegnù da mont cà e a jir a se fèr da cena son jit a me tor mingol de legna via tobià e can che son vegnù ca, imben, son jit fora de me. E dapò l’é restà Nena de Jantone.
P: Roba corgiouses, chestes.
G: Vedù ne sentù nia, capesceste? Ne vedù ne sentù nia. Ma na pèrt veit e, na pèrt sent e, dapò chi che vel creer pel e chi che no vel per lascèr ló.
P: Ma soraldut chi egn, soraldut chi egn i sentìa e i vedea, aldidanché no l’é più coscita.
G: Ma veiste che aldìdanché, te cognes capir che te gejia, canche i disc messa, no es mai stat e?
P: Vaghe, vaghe a messa, vaghe.
G: Ben, i disdelaores che l’é messa bassa, dò messa, l disc semper trei Aimarìes e na orazion a Sèn Micel e la Salve Regina, l disc e, e de sta robes.
P: De chesta orazions.
G: Ei, e chel i à fat a tor jù sta robes, capesceste?
P: I disc che dò l Concilie de Trent…
G: Ei dò l Concilio de Trent.
P:… no i aessa più sentù ne vedù.
G: Ei, i l’à tout demez.
P: Però mia mère la sentìa e la vedea amò.
G: Ma no l’é trop che i à fat l Conzilio de Trent, l’é pec egn, no l’é trop no, pel pa esser fosc vint egn.
P: L’é ben de più.
G: Mmm é poura de no, no sé, no faghe stèr. Ah ma mat, chi egn i vedea e i sentìa, i sentìa bères, i sentìa grignèr la mort, i sentìa l dui... Ah canche l’era, chela l’é la più bela! Canche un an, na pèrt à chela idea, che canche da doman i veit na femena l prum, “Ah, inché l’é n dì, se cogn vardèr che che se fèsc che l’é n burt dì, pericolous!”. E na dì Polòne l se à partì da doman e, i jìa a fen vin Val da la Riciota, e canche i é stac lavìa, Japede Via neva, ló se binèa n muie de massarìes, magari diesc doudesc e ence de più, e dapò i peèa sù e, dapò i se tizèa l fech, i se la contèa. I se partìa da la una de net e i ruèa sù canche vegnìa dì! Se partir da les cater, da les sie i fossa stac su. Dapò chest pere Polòne l’é jit ite e canche l’é stat apede Via neva l’era una che la é jita a fèr si besegnes, e Polòne l’à veduda e che è l fat? L se à tout fora la vaces e l se à tout jù la funs e l’é sin jit a cèsa. L’à dit che chel l’é n dì de catif augurio e che l sin va a cèsa, e l’é sin jit a cèsa. Ma la ge con esser jita mèl in chel dì, perché l non é jit a fen, l podea jir e se ciareèr l cèr, mmm. Na pèrt à chela idees, gé no n’é mai stat sù nia, però…
P: Superstizion insoma, superstizion i disc.
G: Ei, però l’é. Me saesse bel ruèr a La Chiusa. Capesceste? E ló l’é n frate.
P: Se l’é amò vif...
G: L’é vif l frate, l’é jon.
P: Ah l’é jon.
G: Po scì. Chel, chel saessa da te dir tropa robes. Capesceste?