Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Luigi Canori » Le Pale rabiose

Oujes

Le Pale rabioseBio

Testo
Originale

Le Pale rabiose

Sorassù l Fanch tinsom na valena se dreza sù le Pale Rabiose tant erte che a vardar su vegn le travegole, dapò ben po a vardar da soranjù.
Chi che jiva su a siar i cogneva se meter le carpele e cò l fegn l’era sech per l’enmulgiar i cogneva inant da dut ficiar tel rogn doi pai e pò ge tirar sora na brea per sora come a far na coronela.
L’om che l ruava de soranjù col linzöl del fegn sul ciau l se reversava endò schena e l fegn l restava pojà soravìa la coronela.
Al fegn enmulgià coscita i ge dijeva la ‘pioma’. Co la era grana assà, la pioma la vegniva leada co le fun per duc i versc che no la se desfajesse e no la se stremenasse tel jir en ju; pò i tirava fora de tera i pai e dut se enviava via a rutolon fin junsom la Pala.
Te na ciasa decafora dal Noder e pöch più inint de la Madonina sorassù l molin de Somaila stajeva chi Badioc. Giö è cognosciù demò l Bertol, n om che tirava trop de snops e che l aeva n ölge sbugol e semper come ensangonà daint via. Emben, o so pare o so barba l’aeva n pìcol prà su per le Pale Rabiose. No lontan da aló l’era la peza de n auter. Anter sti doi se aeva rot i ponc da pez.
L’era ja calche temp che l Badiot l se n jiva da na ostarìa a l’autra brontolan su nosseche, come che del rest dognitant l’aeva semper fat. Nesciugn ge dajeva pes a che che l dijeva, ma una de le velge Daniele, che ellaoita l’era na tosata, na sera via da l’Orbo l’à sentù sto un che l dijeva: «I sentirà sbeghelar la ciaura e i la vedrà jir entorn co na gran scarpa pesoca a spetar che valgugn la moije».
L’era ja na setemana che l vejin del Badiot no se l vedeva più te Moena, ma duc cherdeva che l fosse a mont e no i ge fajeva cont. Candenó rua la ciaura fora dal Fanch fora. I vejign del patron i se à studià a la moijer e a la strutar sù te calche stala. Subit se à mövet via l premessare e i giandarmi a jir a veder int dò le Pale; e da nosseche ora no troimo sto pere om junsom n toal jai pié de le Pale, mort ja da beleche oto dì! Su dò l rogn se vedeva amò ca e là i ciofes de fegn de chela pere pioma e le tache de sanch. Che èrelopo suzedù? Endana che chel pere Viloto l se aeva slontanà da sova peza per jir te la ombrìa a marena e fosc ence a se far n pisol, chel auter l’era jit a ge tirar via i pai da de sote la pioma. Come che la é jita dapò, l’é ben sorì da entener. Chest la l contava una de chele Daniele, che la dojeva esser stat n trat de temp resteladora, urea o pastora sal Badiot. Giö l’è sapuda da la Maria del stort.