Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Luigi Piccoljori e sia mère » A jir vin Gherdena

Oujes

A jir vin GherdenaBio

Testo

P: Cóntemene un’autra, mama.
M: Che ves’ che te conte? Gé posse te contèr chela che m’é suzedù a jir vin Gherdena.
P: Cónteme chela.
M: Po ben, chi egn, chi egn, te sès ben, se fajea, se zipièa, se fajea ciavai e se jìa vin Gherdena a i vener. Dapò na dì mia mère la disc: «Te cognes jir doman» la disc, «vin Gherdena coi ciavai». E indoman son levèda da les trei e me é tout chisc ciavai e, e son peèda fora e su su per mont e, e son ruèda sunson e, e dapò son jita dò ju e, e son ruèda jun Pian zacan, e dapò ló no i m’i à comprà jù chisc ciavai, é cognù jir forin Col da la Tenda a i vener, i é venui, son jita forin Col da la Ténda i é venui e son vegnuda ite de retorn e, e canche son stata te Pian l fiochèa e l sdravarìa. É scontrà na femena, é domanà che ora che l’é, l’à dit che l’é les diesc. Ma la disc: «Èste tel cef de jir su per mont inché? ». Ma dighe: «Scì». Ma la disc: «Chesta no é mont da passèr» la disc, «inché da n temp coscì! » la disc, «e da na sajon coscita!» la disc. L’era de oril! E candenó son peèda sù gé, zenza paura de nia, e su e su e son ruèda sun Pian de Grèlbes e é scontrà n girovàgo! E sto girovàgo l disc: «Outa outa tousa» l disc «che gé» l disc, «é fat na vita a ruèr scin chiò» l disc, «me é semper rutolà» l disc, «te la neif e te l’èga». Ah, dighe: «Na, na gé vaghe pa ben». Èe la lesa, me saea de me sostegnir e…
P: Tenc egn èes’ pa?
M: N’èe vintecinch.
P: Poura da nia che?
M: Da nia. E imben e,… po’ ence pech fondament, a peèr sù per na mont con n temp coscì. Imben son ruèda ite e su, e ite per Pian de Grèlbes, crepèe jù con tòc come stues, no vegnìe su de chel che in crepèe jù n auter tòch. Passèa na burta èga, neigra, sot fora, e ite e su da la Reijes su e, e l’à scomenzà indò a sdravarir e nevér da nef e, e son ruèda su e su e me pissèe che se son bona de ruèr sun Tobià de mur, no, me tize fech, che staghe aló isnet. Ma inveze canche son ruèda sun Tobià de mur é indò vardà de trèr avanti, e via via per chel Pian de Tobià de mur via, dut crepèa ite, e no siere bona d’in tor, dut intorn me arneèe, da l’èga sot fora e neif e dut. Mola! mola che dut cant degorea. E son ruèda sù sun mont e l sdravarìa! e cò son ruèda sù sunsom me é pissà che da chesta ju ogne sènt deida, de sora ju. E son peèda jù, e canche son ruèda fora la Buja, che l’é na val che vegn jù la levina, la levina era ben ju, na pèrt, ma n tòch era amò lassù: come per aria la stajea, perché vedee che l’era vegnù mìngol lumenous, che l’aea lascià de piever. E dapò gé m’é tout sta lesa te man, te n brac, e son passèda via acort, e canche son apenamai stata via la neif é crepèda e la é passèda jù, la é passèda jù con n vent che la me à corì de neif. Apenamai son stata bona de me librèr la lesa.
P: Ti es stata bela fortunèda.
M: E dapò son vegnuda fora fora per i Jiadoes e dapò son ruèda ja Tieja da la Pica e ja Tieja da la Pica èe la lanterna, min confortèe a ruèr ju per i bosc al scur èe la lanterna. E candenó canche son ruèda jù ja Tieja da la Pica che é volù empeèr la lanterna, la lanterna non à più ardù, perché l’era l’ele apeà.
P: L’era ence freit, dapò, se veit...
M: Mo scì, e dapò gé, no m’é vegnù tel cef, ne paura da nia, perché i èa ciapà na femena morta aló, e gé aee paura de dì a passèr, ma in chela sera no m’é vegnù tel cef nia. É ciapà i fulminanti che aee, na rodela de fulminanti é tout fora de chi sac e g’é dat l fech a cater o cinch scatoles de fulminanti, e é sciudà l’ele e la lanterna à scomenzà a èrder.
P: Tu te n’èes ben tout dò fulminanti!
M: Ma n’èe comprà jun Gherdena.
P: Dotrei scatoles.
M: Scì, na rodela.
P: Ah, l’era la rodeles enlauta?
M: Ei, imben, e candenó, enfati cò é abù la lum gé son stata franca, ju dò la strèda e ju e ju e canche son ruèda jun chel Col da la Tera rossa é sentù che l ruf fèsc tant i gran versc, ma enfati son jita semper avanti. Canche son ruèda ju inlèngia l ruf no me é fidà passèr, perché chest ruf l’era tant gran che l jìa sora l pent fora, l dajea de gran ciavatèdes sora pent fora. E gé é ciapà la lesa e l’é trata de aria come per la trèr de là da ruf, ma l’é trata ben de là da ruf, ma la era co la giames vindedò amò te ruf ruèda, e gé me é pissà che, perché saee che se jìa a beiver èga de sora l’era doi sasc che se passèa via l ruf, me é pissà che vaghe su ló e che daghe via n sbalz e che dapò son franca. E gé son jita sù bel svelto e par Die a dèr via l sbalz de chi sasc, na scassèda te la lum e la non à più ardù, e i fulminanti no n’èe più. E son vegnuda jù e me é librà sta lesa, e son peèda jù e siere fenida. Son peèda jù e, e me pissèe che canche son ja chi veies da Mortic vaghe te usc e me faghe lascèr daìte. Canche son ruèda ja Mortic me é pissà che vegne ja Cenacei, lajù dal sort de Brach, che l’era ostarìa e che aló me faghe orir. Canche son ruèda jù a Cenacei se sà ben vegnìa jà l’èlba, gé no me é fidà jir a bater te usc, é trat indò avanti, é trat ite e ite e ite e son ruèda ta Dèlba, é portà la lesa coi sac e dut, l’é metuda su per porta de tobià del maester de Caciù. E dò son min vegnuda a cèsa e son ruèda ite e canche son ruèda ite é peà l’usc serà, é batù e mia mère la é vegnuda a domanèr chi che l’é, e é dit che gé son, e dapò la é vegnuda a orir e canche ge é volù contèr che vita che é fat, la me à responù che ela no sà pa che fèr, che se é volù coscita, a jir su per na mont se va contra l dì e no contra la net! E son jita te stua, l’era les cater da doman! Aré metù, scì o no, a passèr la mont!!!
P: E coscì la é fenida?
M: Coscì la é fenida.