Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Rita Rossi del Baila » Bater, frelar e far mescedà

Oujes

Bater, frelar e far mescedàBio

04_Bater e frelar OK.pdf

Se l’era che jìa via n uton bon, che l’era bon temp, che le se siava le ae, dapò se podea menar ite l’òrc e se metea sun ucé, fin sul terzo ucé, co la pòrgola a slongiar sù. E dapò se l lasciava che l se madure te la mana amàncol n meis o ence de più, e po conforme che se podeva, se scomenzava a bater, bater l’òrc.
[Se dorava] n gran bachet, no tant lonch, ma gros, e se ge dajea fora coscita, canche se aea fenì de bater la mana sul scagn, a spadolar... perché dapò de chele spie che l’era, con doi pache jìa fora l’ùltim... L’ùltim: dò se l frelava ben amò! Dò se l’averjea, la mana, a frelar. Empruma se metea dut sun ucé, dapò a frelar l’era canche se aea fenì duc i lurgeres da fora. Perché magari vegnìa la Conzeta che se era amò che se frelava. Giaciade te chi tobié! L mont dal gran, se restelava via l coìc e dapò vegnìa frelà l coìc, fat na bela rela de gran de duta l’aea, vint centimetri: alora l vegnìa scodà, se ge dijea.
Scodar coi frie. Scodar, dut adun, na bela frelada, dapodò l vegnìa utà, col restel se utava, perché vae via duta la resta neta. Dò se fajea l mont dal gran e da na man la paea che vegnìa fora col dré, vegnìa draeà dut.
Da na man chela mìngol de paea curta e da na man l gran net. Net, però con semper ite la paea de gran, la resta, la era ite, ma pìcola, che alora col molin da vent la vegnìa ventada fora. Vegnìa dut molinà, dò... E dapò te arcia dal gran, col sté e la cialvìa. Ah, l’arcia dal gran l’aane sun ucé, trei gran crigne: na crigna de òrc, una de siala e temp de Vera ence l forment. Trei gran crigne. E [man man che se l duraa] jiane sun ucé, se empienìa n sté a la uta, se l portava a majenar: dal molin se ciapava la farina. 
Dò leà ite la paea, le chef, se ge dijea, de gran chef e po se metea sun ucé ancora da nef, che vegnìa taeà sù a far mescedà a le vace. Eh, se cognea jir a ge meter te banch e l papà che l taeava jù. Ge volea la paea, perché l’é dut la paea più dura.
L fegn se l taeava jù de l’assa col cortel a man, o chel a pè, chi che i l’aea; noi dut col cortel a man. L’assa i la taeava jù desche co na fieta da taear jù formai, dret. Carleto l’era braviscim, ence mi pare, a far l mescedà a le vace, taeà jù. E dapò ite la paea enveze, che se taeava col banch. Chel perché la é più dura la paea da taear. Dapò se l’é paea de òrc, la era più tendra, se fajea più sorì, e la era ence più bona per far l mescedà, le magnava più bolintiera le vace... 
[Co] la paea de siala, de mie recort, se cambiava fora i sdramaces. No n’aane vé, nence un madroz: l paeon! Dut un, ogne an se cambiava la paea. Alora chela che i tirava fora i la metea a sterner, portar a sterner a le vace, e i metea la paea neva, neta, de siala, tei paeogn e se dormìa sorì. I dijea che la destraca coscì dormir su la paea... Boh, i dijea coscì dapò, se l’era più na fantasìa percheche se sie contenc...
A le vedele, cò se aea pech fegn (senó semper l medemo mescedà), ma canche se aea pech fegn se tolea la paea de gran, che vegnìa jù dal molinar l gran, la pula, dijon, propio chela aló, e dapò i taeava sù mìngol de paea fina col banch da la paea, e i chionc e verse, e dapò n pugn de crusćia soravìa, [n pugn] de sal, e i brodeava jù con n pael de aga fèrsa. L’era desche l “dolce”, per dir.
Na, na, le magnava volentiera per chel le vedele e se sparagnava l fegn. 
Intervistatore: Fabio Chiocchetti
Testimone: Rita Rossi del Baila
Località: Soraga
Data: 20.12.2012