Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Rita Rossi del Baila » Magnares da chi egn

Oujes

Magnares da chi egnBio

06_Magnares da chi egn OK.pdf

Mia mare la metea fora co le cope, l lat en brama: na copa, dapò i aea steche aposta, doi, trei, e dapò i sbramava via la brama, e la menava la pegna, dò. E col lat la fajea de picoi zìgheres. E fat ence gio amò de chi formaes aló. Na marmita, na bona càndola de lat sbramà, ma l’era amò bon chel lat! N formai che trope ute la l metea sul smauz magari, sul smauz con un ef e con la polenta, na roba boniscima! Po l’era magnares segn, magari semper chi, però n magnar san.
[I zìgheres s’i fajea con] lat de vacia, lat de vacia! Magher, no? Pò valch outa i metea ite civiogn, ma mia mare no, lasciaane demò l lat biot. La jìa a se prear mìngol de presor jun cajelo, a far formai. De le oute i aeva ence de chel naturale: dal becé, i jìa...
Canche i jìa a past, luio e aost, trei oute en dì l’era polenta. E grazia di Dio che la era! Da bonora, perché dapò, mesa i se la tolea a jir a past, te refa: i se metea n tòch de polenta te basa, e formai. Se la era grana trei fighi e mìngol de cafè de òrc. E alora l’era la refa per jir a past per i tosec.
Cò siane noi picoi, no n’on mai abù l porcel. Dapò da zeche ora l’aane ence noi. N an l’à ciapà le ponte, chest porcel. E dapò vegnìa la Nànele Bèrbola, no sé che che l’à medejinà, aboncont l porcel l’é varì. Mai ’bù n porcel passa l quintal! Perché l medemo an l’era don Pietro che i l’aea operà de pendicite, amò fora Tieser, Tarcisio de tonsili, aane ste cinch fede, una no àla magnà ite chel verdejin da d’uton che vegn sù dò l dighé, e dò aga sorajù, la é crepada sun usc de stala, con doi agnìe! L’era Tarcisio, l pianjea... Alora mia mare, l’é passà don Bepi, ma la disc: “Dajene na benediscion chiò, che va dut stort!” E ensoma l’à benedì, ezeche che l’à benedì, ensoma, l porcel l’é varì e ence chi autres i é varii.
Vegnìa Micelin de Fronz a far l becé, Micelin de Fronz. Dapò magari o che se tolea da valgugn n cart de vacia, o... le luganeghe, no de biot porcel! E dapò l fajea le luganeghe e la mesena, che tacaane sù sul celor e bon, te ciasa de mie af, che no se stajeva enlauta. Chiò l’era la ciasa velgia del Baila, vegniane demò a vejolar le vace, no stajane, e alora te chela cojina aló vegnìa enfumeà l’ardel e le luganeghe e l’os da meter te l’orc. Ma l’era na roba bona, vé!
D’invern se fajea l craut con ite mìngol de ardel, o doi coste de porcel, d’invern più che auter... Le luganeghe i le tegnìa per d’aisciuda e ence d’istà a jir a pra, coscita. Se le sparagnava de più le luganeghe, ma ence la mesena de ardel, no, la restava ben per dut l’an, bele... 
Intervistatore: Fabio Chiocchetti
Testimone: Rita Rossi del Baila
Località: Soraga
Data: 20.12.2012