Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Rita Rossi del Baila » Ta mont: ciarear a desmesćia

Oujes

Ta mont: ciarear a desmesćiaBio

03_Ta Mont OK.pdf

L fegn perlopiù, canche i aea fat n bel ciar de fegn i vegniva, i vegniva e i ciareava te pra, e da le cater e mesa, canche apena i vedea, cater e mesa – le cinch da doman, i partìa. Col ciar, perché ciavai n’era begn valch ma, enlauta no l’era da jir col trator da ogni ora, E po i vegnìa fora e i desćiareava e l’indoman bonora se partìa a jir en ite de retorn, da le doi de not. Partir e levar da le doi, se – magari – vejolar le vace e dapò, doi e mesa, trei, se partiva endò a jir en ite.
Noi aane demò l pra del Non, noi no n portaane fora tropes, e semper co le vace. Aron portà fora cinch ciar de fegn, gio die, no de più. Ma n’era de chi che n portava fora trenta! Ah scì scì! Vegnìa seà fora dut! Me recorde, sobito dò la Vera, l tegnir del Comune i fajea peze, n tòch per familia. Ogne fech, i dijea, n tòch. E de le oute i cedava se begar a se spartir le peze, perché un ciapava chela miora e un chela più zompa e... E dò la Vera ence noi siane ite a sear na peza. E i seava fin sunsot chele crepe! Gio con barba Giochelin son jita ancora (l’era del ’41, chel an che l’é mort mi pare, gio aeve pa apena chindesc egn, nence) sun Contrin a restelar. Tu cedae a jir en schena dedò via, tant ert l’era! Con doi zocoi... ma, nence da creer, varda... 
Ah, a ciarear la careta, dapò fora de scalar ge volea slargiar fora, pian pian co la desmesćia dura, a slargiar che stae l fegn e slargiar l ciar, percheche senó a jir sù con chela careta no la jìa. Le desmesće: i metea fora n bel bracion de fegn strucà, bel dur, che l tegne. Propio le desmesće i le fajea a ciarear i ciares che vegnìa jù a stroz, jù de l’ert. 
“Meté via a desmesćia, se volede che l tegne!”. Perché senó dò l sćiampa, l te croda jù n tòch. Dò l vegnìa leà co la corda dut entorn, perché l’era fegn menù, mascima chel da mont. Ma enlaùta no l’era ste erbace, l’era fegn più bon. 
Noi l duraane pech l lenzel. L lenzel, se l’era ju per calche ert che se vegnìa con n lenzel, se tirava jù ence [con chel], ma senó se ciareava o la careta coscita, o l ciar, ence a vegnir jù dei erc. Demò le rode davant, e l ciar col demessoi e l palanc a stroz, e aló vegnìa metù le desmesće propio a enviar via.
Ah, ma se se vegnìa da mont a ciasa, ge volea lear miec! E doi fun da l’autra! De le oute i ne n tirava ence trei, se l’era n ciar lonch. Dapò i vegnìa jù de l’ert a stroz fin a strada, a strada bona coi palanc, e dapò i metea sot l mat.
Intervistatore: Fabio Chiocchetti
Testimone: Rita Rossi del Baila
Località: Soraga
Data: 20.12.2012