Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Zot de Rola » I zegaineres ta Penìa

Oujes

I zegaineres ta PenìaBio

Testo
Originale

Inché Zot de Rola da Penìa l ve contarà la storia dei zegaineres canche la vea de Sèn Bastian i é rué sun piaz de Penìa.

Na dì d’invern con un gran tòch de neif e te un gran freit rua sun piaz de Penìa na familia de còrneres che jìa a la bater per se parèr la fam. La jent da Penìa, a i veder, la é sciampèda daìte e l’à serà i ujes, azioché i no posse ite a ge robèr zeche. Chisc zegaineres i se ferma aló sun piaz davejin a la veia da l’èga dal bren, i lascia jù l ceston e duc à podù veder che l zegainer l’èa un pael te ceston e un muie de còcoi e pegnates e carnieres, e duta la tràpoles che se doura a cojinèr. La fémena inveze l’à un bez te ceston che crida dal freit e da la fan, fagotà ite te un muie de penchies, dapò l’era amò dotrei bastèrc che corea stroz cigan e fajan madalenzes. L zegainer l ge tol jù de l’assa de Jan del Ros un brac de legna, l tiza l fech aló sun piaz te la neif, e l met sora un gran pael pien de orc e de èga. La fémena la tol un gran pugn de orc e la lo met a chejer, e ence un tòch de cèrn che la lo fèsc bossèr da si bec e da so on e la ge vaa sora e la disc: «Chest l’é l’ùltimo tòch de un bez che n’é mort, pere pìcol!» Madre Santìscima! La jent ta Penìa la é ence coriousa e i era vegnui duc fora de cèsa e i se aea metù ló dintorn chisc zegaineres a veder che che i fèsc. A sentir che chisc zegaineres i volea se magnèr un tòch de cèrn de un bez, duc é jic a ge tor zeche: chi formai, chi pan, chi pomes, chi orc, chi cèrn de porcel o de feida, e duc i era contenc de poder giutèr con zeche, ma nesciugn se fidèa i lascèr daìte, con chel freit che l’era.
Intanto chisc zegaineres i se fèsc na bona marena de orc e cèrn, e chi bastèrc contenc i se èa metù a ciantèr e a scigolèr e a sonèr l’òrghin. Ma vèrda mo coche la va canche l’é che s’é massa contenc! Ju de anter Parei vegnìa un pere on... da... fora del bosch, vestì dut de bèrba de pecel, che l’era stat tel bosch a se injignèr mingol de legna. E tu, un bastèrt l crida adaut: «Vegn l’on dal bosch, vegn l’on dal bosch!», chisc zegaineres i à intenù inveze che vegn l’on dal bosch, l Salvan, e no i à domanà de auter: piens de paura e duc sprigolé, i taca a corer un fora per l’auter e i se raspa insema sia tràpoles per sciampèr. Sta veia zegainera la se tol in prescia so ceston su la schena e la sin sciampa la pruma, e chi bastèrc amò dant con ac e sciusciures da no dir. L’ultimo a sciampèr l’é chel zegainer con so ceston su la schena e te man l pael con l’orc che chejea. Ma via Capitel l’é un toèl de giacia come un spieie e la veia zegainera che la jìa coran la é data in ventrons, che l ceston con bastèrt e dut l’é ruà ja pènt de Marugèna de Simon a se fermèr e la gabèna, che la era lèrgia, la g’é ruèda sora l cef che g’é restà dut descorì te dedò, capide ben, e te chel momento l’é ence sgolà l pael con l’orc che chejea, e per desgrazia l’à svetà dut sun chela pèrt descorida de chela zegainera, percheche l zegainer che l corea de sbalz, l’era rentà tel ciuch de la legna de Micel de Sofia, e l’era jit in ventrons ence el. Madre Santìscima, podede ve imaginèr i ac e i sciusciures de chisc zegaineres e più de dut de chela veia con doi gran vescìes sun chela pèrt descorida. Per fortuna che in chel dì l’era ruà ta Penìa l dotor Zòcol da Ciampedel ite che l se magnèa na copa de lat toch. Chest dotor l’à cognù ge onjer ite l mapamondo a sta zegainera con ròdol de brama, che l no n’èa de auter. Ma in chel dì l’era ence i gendarmi che jìa stroz ta Penìa; chisc i se branca chisc zegaineres e i li mena te busc dei conigli, ence se i era famé come cians. Per instouta la lascion coscita, ma ve à dita la verità, propio dut cant, chel bujère de Zot de Rola.