Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Zot de Rola » La cacia de l’ors

Oujes

La cacia de l’orsBio

Testo
Originale

Zot de Rola ta Penìa staouta l ve contarà coche la ge é sozeduda a Guerino de Cont e a Erminio del Garber a jir a la cacia de l’ors.

Ingern me son imbatù te Luìge de Pinter e l me à contà una bela storia che voi ve la contèr duta canta coche l me l’à contèda el. Sentime ben.
L’era ne l’an milenefcent e ciàpelo, che se ciacolèa a Dèlba che l’era n cerf che jìa stroz tel bosch. Erminio del Garber e Guerino de Cont i se à metù d’acordo per jir a veder de chest cerf e per chest i se à troà insema sun Pian de Resolé, aló sora Dèlba. L fiochèa che parea l ciel avert. Ma aló i é ponté via per l bosch de Sot Arbacia, via sora la Locia e dapò su per toèl, e coscita i é rué su la Stua. L fiochèa semper de più. Su la Stua i à cognù pussèr, i aea jà fat massa fadìa a ruèr fin aló. Dapò i é jic più in su, su per chela nores scin che i à troà la strèda da fen de Menin de Sorapera, ma aló i à vedù de gran pedies, granes e torones, ma no se podea capir che che l’era, l fiochèa e l gonfedèa, e ic doi i à dit: «Ma chestes l’é la pedies de l’ors!» Capide ben, de l’ors!! Madre Santìscima de l’ors!! Oh!
Da aló i é sciampé e i é semper jic in su dò la pedies fin sot Col Pelous e più in fora fin sora Ciapiaa. E aló i dijea l’un l’auter, Erminio e Guerino: «Chest ors l volon pa proprio ciapèr; no l’é pa nia de più catif per nos, per nisc caprioi che l’ors, e nia de più pericolous!»
L fioca semper de più e l vent l scigolèa. Forin sora Ciapiaa la pedies de l’ors les é outes in ite in direzion del Pian del Pegorer e Bronzaroles e dapò via per Col de la cima, e aló sot un pec i à troà che l’ors l se aea sentà jù e l’à perfin troà scorzes de aranci e de pomes de èlber. «Malandrecia!» i disc chisc doi, «Chest chiò l’é un ors propio furbo, l’à troà perfin l post onderché un giagher se à sentà jù e l’à magnà pomes de èlber e arances. Mele l’é pa ence chest ors!»
E dò i é jic dò la pedies via per chi Cherpees e vin ju Dò lopiz. Aló la pedies les jìa per la strèda in direzion de Sorapera. L’èa lascià de fiochèr e chisc doi giagres i era contenc de aer ruà ..., de esser jà rué in bas, ence percheche l’era tèrt e i era propio stencé. Ma l più bel l’é vegnù dò.
Jun Sorapera i à vedù che Luìge de Pinter se metea la cèspes defora da usc, aló tachèdes sù sun so poel percheche les se sie. Ma el ge domana: «Da onder vegnide pa coscita da neif?». «Sion stac per veder de l’ors, ma ades capion che la pedies les era ties e no de l’ors! A che este pa stat tu a fèr chiò su?». E Luìge ge respon: «A veder del mèlder, ma no son stat bon de l ciapèr, no me èe pissà che aesse fat più sorì a me n jir ite ta Costa!»
E coscita i é sin jic duc trei ta Costa a se contèr duta sia stories e se beiver un bel litro de vin laìte ta Olga. E coscita la é jita a fenir per in chel dì.