Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Strumenc » Storia 3 - Ejercizies » Ej. 61-65 » Ej. 65 Da la preistoria a la storia

Storia 3 - Ejercizies

Ej. 65 Da la preistoria a la storia

Met ite ti posć vec la paroles che te troes sotite
La parola vel dir dant de la e l’é chel lonch trat de temp che se cognosc pech. L più veie de l’om l’é ruà su la Tera acà presciapech 4 de egn, da enlouta l’é scomenzà n prozess n muie lonch, che à inom , da chel che l’é peà via la .
Preistoria
evoluzion
raza umèna
antenat
storia
milions
Met ite ti posć vec la paroles che te troes sotite
L’à scomenzà coscita chel trat de temp a chel che i storics ge à dat inom . L’é chest l temp di prumes èrc de pera fac da l’. Dò de el l’é ruà l’Homo erectus che à descorì l . Dapodò l’é ruà l’Homo che l’é stat n bon de gregn mamiferes. Tinultima l’é vegnù adalèrch l’Homo , nosc antenat che ne somea de più. Chel che ne toca de più de el l’é l’èrt, testimonièda da la .
pitures sul crep
Paleolitich
fech
ciaciador
sapiens
Homo habilis
sapiens sapiens
Met ite ti posć vec la paroles che te troes sotite
Acà presciapech 12 000 egn l’é scomenzà n trat de temp nef a chel che i storics ge à dat inom . Te chest temp nasc l’ e l’arlevament, soraldut te chela teres olache l l’era bon e apede i gregn . Mingol a l’outa l’om se à organisà te sozietèdes olache se à svilupà n muie l’artejanat e l e la classes sozièles se à : nasc la pruma .
desferenzià
comerz
ruves
ziviltèdes
Neolitich
tempram
agricoltura