Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Lis dal Vera » L'olif benedì

Oujes

L'olif benedìBio

4_L_olif benedì.pdf

Da Pèsca l’era l’usanza che i benedìa l’olif. Semper stata, anticamente. Ence mie père me contèa, che però in Baviera i fajea mac istesc de roba, còme de jeneiver o… Ah, l dijea che la domenia de Le Palme che i benedìa l’olif i jia con de gran manes de roba, i dijea che se cognea se vardèr i eges, perché no i te rue con sta roba. I fajea benedir de mé. 
Nos inveze chiò, l’olif i lo tolarà ju per la Val de l’Adesc, o da Riva jù, lo che cresc i olives, noe. Dapò i lo porta sù, la sabeda de Le Palme, e la domenia i lo benedesc, dapò duc i n ciapa n tòch. Dapò se l porta a cèsa, perché de l’ulivo benedetto se aea fiducia insoma. Dapò se n metea mingol sul Signoredio, te cèsa, pò se tegnìa cont, canche se arèa se jìa te ciamp, co l’olif se fajea trei croujes, se dijea un paternoster e dapò se l metea jù te ciamp. I dijea che l preserva da la besties, o da la tampesta, insoma chi egn i aea fiducia, noe.
Ence canche vegnìa la tampesta chi egn i sonèa la ciampènes, e ades no se fidon più, perché i à dit che magari la sita va ju per ciampanil. Se no, l’é scrit su: «Vivo voco, morto plango, e folgora frango» *, su la ciampènes. Ades, ades l’é l “mondo moderno”, che volede fèr. Eco, l’olif l’à chest significato. Pò se tegnìa cont, ence canche vegnìa i temporèi però, i ne metea te fech, percheche se aea fech te cèsa, percheche i dijea che l’é benedì, che l preserva, noe. Chi egn i aea fede.
* Vivos voco, mortuos plango, fulgura frango (chiamo i vivi, piango i morti, spezzo l fulmini)