Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Lis dal Vera » L cian e l giat

Oujes

L cian e l giatBio

9_L cian e l giat.pdf

Te na cèsa l’era n gran bacan. L’èa n cian e n giat. Sta pera besties, famèdes, no i ge dajea più da magnar a la besties. E l’era n uficio, chi egn, i aea un uficio che proprio chi che aea besegn i cognea jir a se fèr fèr n biliet, per se fèr dèr da magnèr. Insoma, l cian e l giat i se à metù  d’acordo, e i é jic te chest uficio a se fèr fèr chest biliet. Èi, i ge l’à fat. E i ge l’à portà al patron e, e l ge à dat da magnèr, scì. 
E dò l giat 1 disc al cian: «Scouta, tègnelo tu chest biliet, che te ès la cèsa, te stès laìte, gé no sé olà l meter», chest pere giat… Ei. 
Insoma l cian porta ite chest biliet e bon. E na bèla dì l sauta fora chest cian in prescia che passèa zachei, se tira fora chest biliet e l giat l’à vedù che l’era semper de fora, e l’é jit via e l disc: «Ma vèrda che ascort che ti es! se passèa valgugn i ne lo tolea! Ten più cont». – «Èi èi». E chest cian dertura jù chest biliet e l lo porta ite te un piz, ensoma. 
E na dì sarà jit l cian a se tòr da magnèr, e chest pere giat famà, noe, insoma, l va via e l disc: «Dai, dame chel biliet, gé cogne jir a me fèr dèr da magnèr». Va ite chest cian, e l chier  sot a la paia e en via e en cà, e finalmente l l’à ciapà, dut ingolicià ite, insoma. 
Ma, l disc [l giat]: «Sarà na vida de tegnir chest biliet!» Chest  giat l’é jit a se fèr dèr da magnèr e dò l disc: «Ades l tegne gé l biliet. Te vedarès». Insoma,  l giat co la piautes l l’à derturà dut belimpont, l l’à metù via belimpont, che l’èa la piautes bela lizies, e l l’à portà sun tobià, sun sot a na tref ite, noe. Insoma bon. Na dì l cian l’era famà. L disc: «Va, dai, tòleme chel biliet». – «Èi èi».  Insoma va sù chest giat e l ven jù con chest biliet, bel: «Vèrda mò, l disc, se gé son bon de tegnir ben l biliet! Auter che tu! Che ti es na bestia più fedele che gé». Bon.
L cian l va a se fèr dèr da magnèr, e dò l ge lo dèsc [de retorn] al giat e l giat l lo porta sù indò te chel post, noe. Insoma bon. Sarà jit l giat a se fèr dèr da magnèr, e na dì chest pere cian l’era famà: «Madòsca, l disc, cogne jir a me fèr dèr chel biliet. No conta nia». Va da chest giat e l disc: «Dai, va toleme chel biliet!» – «Èi» l disc, e l giat sù su per scèla. E mai no l ven. Chest cian da n ultima l’era impazient, e l va sù su per la scèla de tobià e l disc: «Ma dai, gèi con chest biliet!» – «Gèi mò sù» l disc, chest pere giat. Insoma, va sù chest cian e l disc: «Che èste?» – «Ma vé chiò!» l disc. Chest biliet la sorices ge l’èa dut zacà! L’era dotrei picola robes. L cian l se à enirà. Da chel dì incà l cian l ge é semper jit dò al giat e l giat à semper magnà la sorices. 
NB: Nella trascrizione si omette il frequente intercalare “l disc / la disc” che caratterizza il discorso diretto e i dialoghi della narrazione popolare