Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Lis dal Vera » La contìa de chel picol sartor

Oujes

La contìa de chel picol sartorBio

10_La contìa de chel picol sartor.pdf

L’era da Avent, che vegnìa da Nadèl. E su per un mont desche chiò da nos per ejempio, l’era na familia de contadini: i aea n muge de vaces, e bistian e gialines e, i aea da fèr, e i aea na gran mascèra, grana, grossa. Te chesta cèsa l’era da vegnir la festes de Nadèl e l patron l se volea fèr n guant nef. Chi egn l sartor l lurèa apede banch, come l calighé. Infati vegnìa sù l sartor bel pian pian: l’era n picol sartor, se stentèa. L vegnìa sù a lurèr. E vegnìa la festes de Nadèl e l’era restà indò col vestito e, e na dì da doman bonora canche sonèa da l’“Orate” (perché chi egn i jia bonora a messa, da les sie) l’é levà, e inveze de jir a l’“Orate” 1 disc: «Oh, m’in vaghe sù, che é da fèr». Ei. 
L’é jit sù e, bel pian pian, e i etres i era te stala, l patron e la mascèra, che lurèa. Un da fèr! E chest sartor se met apede banch, ensoma, a desmbastir chest guant, che l’èa i fii bienc e… I èa na picola lum, chi egn, a ele, l vedea ben, se ence che l’era pech dì. E cari, la mascèra, sta gran mascèra in prescia e in furia vegn ju de stala: «Ma» la disc, «cogne me studièr, che é da jir a scoèr la stua, che ven ence l sartor, noe!» Ei. Se tòl na gran garnaa de retes da chi egn e ite a scoèr. E se sà, l sartor l’arà ence fat ence bécoi, con chest guant a taèr via, ensoma, chi egn l’era roba grossa e... Scoa, e insoma, la é ben ruèda via vin chel banch del sartor, l’à ben sentù che l’é zeche che ten per mez, chest picol sartor l’arà ben dit «Òo, pian!», ma ela la ciantèa da doman bonora, alegra sta mascèra. Ciapa cà e scoa cà chest sartor e d’intorn chesta pezes e, e l’aea n gran còscol da la scoadìes da chi egn, de len. Ciapa ite, e insoma l’era na roba che no jìa ite, e la é jita amò con un pé a parèr ite chesta roba e se tol chest tatl su na spala e via vin zopa da la grascia insoma, noe. E bon! 
Ven l patron ju de stala: «Ma, l disc, co éla che inché no rua l sartor, e volee l guant per Nadèl! Ma co sarèla, insoma?» Sta mascèra forin cèsa [da fech] che fajea jufa o papacei: se la ciantèa alegra ela, scì scì. E l patron: «No ven l sartor, no ven l sartor!» Insoma chest patron, l’é jit via e l’à vedù chest picol sartor te la zopa da la grascia e, e l l’à tirà sù e, e dapò i l’à derturà  jù n pech e, dapò l l’à menà via e i ge à dat de bon café, e i l’à mingol rencurà sù e, e dapò l sartor l’é indò jit a lurèr. Ma l patron l disc: «Na na, tu no te vès più apede banch a lurèr, l sartor se l met apede desch». Dapò da enlouta in cà i sarti i é semper jic apede desch a lurèr. No come l calighé apede banch.
NB: Nella trascrizione si omette il frequente intercalare “l disc / la disc” che caratterizza il discorso diretto e i dialoghi della narrazione popolare