Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Lis dal Vera » Portèr Tera

Oujes

Portèr TeraBio

testo

D’aisciuda, canche l’era d’aisciuda, ’pena che l’era via la neif se zapèa, e dapò se tolea i carec, chi che aea i carec; aede ben vedù coche se fajea a tirèr tera. E senó i portèa co la cevìa. Aede vedù chela che chi bec portèa fora de tobià? Ben, con cheles. Lajù da nos ló da chel tobià che aon, i cognea portèr con sie de cheles, sie ensoma, e les jìa dò e dò, perché chesta che jìa chiò dapò la ciapèa indò chela veta, l’era dò e dò na cevìa che jìa piena su per ciamp. Sie cevìes, doudesc persones che cognea portèr. 
Bec e, e femenes e... I omign in generale i era a lurèr. Un om che ciargèa scì, chel i lo cognea tor: un vege, o un mingol che stajea a cèsa. Se no, i omign bogn i era demez a lurèr de pitor, a vadagnèr scioldi. Po, i tolea bec magari. L’era magari sia mère che cognea jir domesdì a ge didèr portèr, che chisc bec no i era più bogn de jir. Oh, chi egn, chi egn, auter che ades, caridadìo! D’aisciuda i cognea lurèr, vedé, i bec: portèr tera e…
I omign i era a lurèr de pitor! Via per la Carinzia e, e via per Gherdena i jìa e, da Busan jù e... E i jìa stroz a lurèr de pitor, i ciapèa da lurèr de pitor. Mi papà per ejempio l’é jit vintecinch egn vin Baviera, a lurèr de pitor, ei.
D’aisciuda l’era la femenes che cognea lurèr la campagna. L’era ben vèlch vege, vèlch om che stajea a cèsa, ma in generale la femenes cognea tegnir caerìa e, e portèr tera e, meter sù ciampes a lurèr. L’era ben vèlch om, ma pec, vedé, ge n’era chi egn che stajea a cèsa. Dapò i vegnìa a seèr l fen, chel scì, i vegnìa a seèr, a jir sa mont. 
Scì scì, ma dapò inlouta l’era la vaces più usèdes. Inlouta l’era un bez bon de menèr la vaces! Les jìa sorì. Ades, ades ge vel doi femenes che mene la vaces, senó les no va delvers. Chi egn la vaces, cari, les cognea lurèr: menèr grascia d’aisciuda, arèr un muge de ciampes, dapò canche l’era d’uton jir sa mont a tor fen, sa mont, po, ge volea jir, con chela massarìa fata sù a Cianacei, e su per ogni strèda burta, e a vegnir in ju tegnir l cèr... Ma, cari, l’era ben lavoro! E dapò les era valentes, les era usèdes, cari: les era gramolèdes, i dijea! Ades? ades les magna bon teis, les va ta mont, e dò les vegn fòra a se fèr “le ferie” a cèsa co la patrona: fajon “le ferie”, gé e la vaces. E bon. E d’invern se ge dèsc da magnèr. D’invern les se magnèa ence dut l stram, la vaces da chi egn!