Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Lis dal Vera » Recorc de la Gran Vera

Oujes

Recorc de la Gran VeraBio

1_Gran Vera.pdf

Gé inlouta aee cater egn. L’era i prumes de luglio, sarà stat, e siane co la mama, e n pèster che aane, i era fora, forin Ruf de Dolèda che i ge disc, co la vaces. Insoma l’é vegnù mie cugino Ferdinando e na femena che stajea cavìa a dir che cognon sobito vegnir ite e fèr fagot e sin jir, perché l’é vegnù l’ordine de partir: Penia la con «evacuare». L papà l’era su sun Fedaa, sun chi Auc da Pèles, sul Belvedere. La mama la é vegnuda ite, e a zeche maniera la se à injignà sù chel cèr, con doi rodes de dant e chi palanc come che i jìa a fen, e chel che l’à podù se sturtèr insema, l necessario: i lec e, e vèlch da magnèr insoma e, e l’à metù sun chest cèr e, e dapò l’aea ben manà sù che vegne jù l papà, scì scì. Ma cari, canche la mama la se à injignà sù l cèr e la é vegnuda fora de cèsa l’era jà i militari chiò! Dunque la chief l’é jà stat i militari che se l’à touta. Ma dapò l’é ruà l papà; l papà l saea todesch, mie père, noe. E insoma l se à fat dèr la chief, dapò i é jic ite, la ge à dat vèlch da magnèr e dapò se aon cognù tor chest cèr e jir in ju. 
Aane doi vaces e doi vedìe. I vedìe i li à taché te dò l cèr, no sé pa gé coche i fajea, i cognea jir, l’era dut che i didèa, no sé. Pò sion rué jù ja la sia, ló che l’é l’albergo Vernel, con chest cèr, e ló insoma se aon binà, che stajea ence na mia àmeda, sia sor de mi père, e per fortuna l papà, che saea todesch, l ge à venù chisc doi vedìe ai militari. Se à ciapà ence vèlch da scioldi. E dò sion jic fin a Ciampedel. 
Donca a Ciampedel, ló se aon fermà. L papà l cognea vegnir de retorn. L’era duc che vaèa, pissave: cogner lascèr sia cèsa, con sia roba, se tor demò l necessario, l papà che jìa sul fronte, indò de retorn… e bon. Nos aon cognù sin jir. In chel dì sion rué fin ja Pera, gé veide amò l post ló che se aon fermà, dapò aon tout jù i lec, aon metù i lec via per l fon ló che i ne à lascià daìte, e aon magnà zeche che aane, no se gé, i arà metù la vaces te stala insoma e…
L’indoman aon cognù levèr bonora e jir jù verso Jian. E lajù per fortuna i ne à fermà, noe, i ne à fermà. Gé me recorde amò, ja Jian se passassède che vedede, l’é amò chi tobié con chela gran portes coscita, a man sinistra a jir fora. Ló òn fermà in chela sera. Dapò l’indoman l’é vegnù un controordine (oh, no sé pa olache i ne manèa, noe) che podon restèr aló. Dapò i ne à injignà cartieres: nos sion rué via a la Roda e sion stac aló. L’era co me ence mia nona, la sor de la mama, e sion stac aló in chel istà. La mama la jìa sa mont con chel on a lurèr e, dapò la vacia d’uton l’aon cognuda vener, una, e una se l’òn tegnuda. La mama la é semper stata brava: la lurèa, la seèa, e la vacia se l’òn semper tegnuda. Chest sarà stat del Chinesc. 
Dapò del Seidesc – ma no saesse da che sajon – sion vegnui de retorn sa Ciampedel e del Seidesc sion stac sa Ciampedel. E dapò del Dejesset – no me recorde gé coche la é stata – se vegnìa ite a seèr, se vegnìa ite a seèr l fen per la vacia, se à podù vegnir ite a seèr. L’era ben i militari, ma i à lascià vegnir ite a seèr, che gé me recorde che menaane fora fen. 
E dapò, canche l’é stat del Dejesset, o del Desdot, del Desdot, sion jic sa mont, lassù che òn chel pra sa mont. L papà l’era amò cajù coi militari, e l vegnia sù e l ne portèa sù mingol de pagnoca, e vèlch che l’aea, che l ciapèa, l ne portèa sù; e la mama e la nona, la sor de la mama, les seèa fen, les restelèa, vardaane la vaces e, e insoma coscita, noe. E dapò d’uton del Desdot sion vegnui jù chiò, chiò te cèsa. Ma l’era dut rot: mencèa l sporèrt, i aea trat fora la vasca, la fornejela, insoma se aon concià sù a la megio; mencèa la fenestres, che i les à portèdes sù per la baraches, insoma se aon metù ite a la megio. 
E canche l’é stat del Desdot, de november che l’é stat la “ritirata”, che i ne aea dit che sciampane… Dapò no sion sciampèdes, dapò sion resté ló de november, sion resté chiò. Però l’era amò i militari chiò, e lassù, sa Inson cassù, l’era amò la cèses. E i sudé, i militari, a se chejer pomes o che che i à fat, i à lascià fech e i se à brujà. Però l’era na sera co na moza fita fita, che no se vedea nia. L papà l disc: «Isnet, ve dighe la verità, se l’é la Madona cassù che ne giuta…», perché se i militari i vedea fech, i nemici, i dijea: «Ló che l’é fech, l’é militari, segur!», i manèa fora bombes, noe. Ma l’era tant la moza fita che i no capìa olache l’é chest lùccico: dunque no l’é stat nia, no i à manà fora nia. S’à brujà lassù, l’ultima brujèda che l’é stat sa Inson.