Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Massimiliano Mazzel » Amò de Piere dal Polver

Oujes

Amò de Piere dal PolverBio

Testo
Originale

Amò de Piere dal Polver

Piere l’à lurà dut invern più che l’à podù. Da Sèn Gere, l disc al patron: «Da Sèn Giacum Filip, passe la mont!» «Va ben, va ben» disc l patron, «sion d’acort». In chela setemèna Piere l’à lurà più che zenza, e dò vea l se à fat na ferchia tan grana, che ge fossa stat ite na meza careta de mènesc. «Ma che fèste con chela gran ferchia?» disc Menego. «Me la cèrge de menesc e autra batarìa, scheche aon contratà». Menego l sbùgola doi eies amò maores de la ferchia, ma l se peissa: «lascia che chest fascian l cèrge, vedaron pa se l’é bon de portèr». No sé da ve dir tanta batarìa che Piere l’à ciargià ite, mènesc de manarins, zapins e zapes, dosenes de ciadins, copes e scugeres, mescui e peles, boscoles e soravìa palatons da fornel e da pan. Menego l se grignèa: «Voi ben veder coche l farà a mever chela ferchia!» L prum de mé, dì de Sèn Giacum Filip, scheche i lo fajea inlouta, Piere, dò de esser jit a messa, l’à salutà so maester e l lo à rengrazià belimpont, l ge à preà perdonanza, l se à sià via la marisela, l ge à bossà la man descheche i usèa inlouta a salutèr l patron, l se à spudà su la mans, l se à metù dant la ferchia desche per se la cergèr su la schena, na pìcola scìgoleda e via che te digo. Menego l’é restà con la bocia averta, se l’aessa vardà de dant, l’aessa vedù che Piere l sin jìa dant la ferchia co la mans vin dò la schena e la ferchia ge vegnìa dò , sche un pìcol cian. «Cogn esser zeche da catif» l disc Menego «ma ge no sé che fèr, chela roba l se l’à vadagnèda. Contrat l’é contrat». Menego l se à mìngol tirà sù la braa coi comedons, descheche i fajea chi egn i omign, l’à tout na preja e l se à metù a la tornarecia a lurèr. Oh! a bon cont, Piere, canche l’é stat tel scomenz dei Serai de Sotaguda, l se à fermà, l’à mofà l temp in duta cater la mesures, l’à fat si besegnes e dapò l se à sentà sui palatons, l’à scìgolà col scigolot e via che te digo, montà su la cèrgia, content sche na ciaura da monta. te n sènt e sia dit, l’é ruà sun Fedaa. L passa sora l lèch via e ju ju per via Neva. Canche l’é stat mingol sora chel Crist, la ferchia dajea na scassèda, ma nia no jìa. Che malandreta saral? Zacan l’à capì che l zeberchie che lo portèa no l volea passèr dant a chel Crist de Fedaa. Utèr la ferchia, dèr na scigolèda e su de retorn per via Neva, l’é stat dut un. Sun Fedaa che l’é stat l tol l vièl de Col Ombert e fora fora per sora Colmer e ju da chela. Canche l’é stat sora Penia, l sent na puza desche se i brujassa un stramarac mèrc: «Che sia la puza dal malan chesta eh?» Candenó l veit vegnir incontra de sgol na mesa dosena de pìcoi popes, coi brac e la giames fora dret. L’era i popes dai scioldi de Tone de Giaves, se ve recordède. «Vegnì, vegnì co me, pìcoi malans, col mestier che é imparà da Menego da le Darmole col scigolot e l liber de mi bèrba strion, podon pa ben viver e didèr fora la pera jent, zenza jir a robèr i carantans ai riches!
 I popes i se à sconù te anter i mènesc e i ciadins e contenc de esser rué apede n patron jon e strion. L rebotam che l’à leventà su ta Penia e Dèlba a veder vegnir Piere dal Polver montà su la ferchia, ciargèda de mercanzìa, no l posse vel dir instouta. Se valgugn volessa dir che chesta no l’é de cheles da dò cena no stajé pa a ge creer.