Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Massimiliano Mazzel » Piere dal Polver

Oujes

Piere dal PolverBio

Testo
Originale

Piere dal Polver

Dò che enstadì i à sentù a la radio la contìa de bèra naz da la troèles, tropes me à scrit o me à dit de contèr amò de chela gran patofies da grignèr, che les ge sà beles. Anché ve parleré de Piere dal Polver, perché l’é n pez che chest om no l vegn più tirà ca, donca scutà.
Zot de Rola da Penia, che saede duc chi che l’é, l’à sentù da sia mère, che l’era na fia de Madalena Fontèna da Penia, che Piere dal Polver stajea te na pìcola utria fata de rames de lèrsc, scorzes, baranchies e corida de zopons te la buja de Pozes ta Penia. Ló l brujèa èga de vita. I finanzieres i ge à troà duc i atrezi, e l’à cedà jir te busc per contrabando. Dapò se l’é vera no sé, la vene scheche la é comprèda.
Descheche i conta, Piere, da joen, l’é restà orfen de père e de mère. L fossa mort da la fam e da la meseria, pere cos, se so non de batum, che cognessa esser stat Crestan Ciarampa da Dèlba, no aessa metù cura.
Canche l’é jit fora de scola so non l ge à dit: «fantolin, te ès catordesc egn, ti es nasciù in chel an da chela gran mautes, te cognes emparèr n mestier. Che te saessa bel imparèr?» «L pitor» disc Piere. «No te conseasse, jir trei egn ju per Busan a grazèr fora còcui e dapò depenjer toc e brenteles, sèles de comedità e da moujer, no l’é per te.» «Ma ge no voi mia fèr l grazacòcui no, voi imparèr l pitor de fegura». Ma te sà de aer na gnapa da depanjer sènc e madones eh, sèste che che fajon. Impèra a fèr mènesc, palatons da fornel e da pan, bocoles e mènesc, te Fascia no l’é un bon de lurèr su la tornarecia e fèr n mescol da la polenta delvers. Nience n mènech de n zapin o de na ghernaa no i é bogn de fèr. Da Sènt’Orsela te mene via la Rocia, chel gran veie ventraa da lavìa che i ge disc Tone strion, fossa sche raza tie parent perché tia strabesava la é vegnuda da la Rocia ca. Jon via, l prearé che l te injigne n bon patron. Te cognes saer che l’à la scola neigres e chi sà che no te posses imparèr a fèr strionamenc e fatureces perché l cef te l’ès bon gran e ence mingol pegnat e la man ence te l’ès bona. Da Sènt’Orsela Piere l’era via la Rocia da so bèrba strion che l lo à metù a imparèr a fèr bocoles e mènesc apede Menego da le darmole descheche ge dijea chi del paìsc. Piere l se vadagnèa l disnèr e la cena a vejolèr l bestiam. L dormìa te funé de stala de so bèrba e la marena l ge la dajea Menego. Per da Nadèl Piere l fajea bocoles e ceviles schèji sche chi del mestier. L’à scomenzà a fèr mènesc, colarines, spoles de funs e ciadins, palatons da fornel e da pan e autra batarìa.
De tornarecia l’era mior che duc. L patron per engaizèrlo ite l ge à prometù che d’aisciuda per paament l ge darà na ferchia de mercanzia da portèr via Dèlba tanche de chel che l’é bon de portèr. Se l’aesse sapù che che Piere à troà te cambra de barcon da so bèrba no l’aessa emprometù chest tant, ma viapura. Piere l ge petèa aló ogni dì tant na gran zopa de mercanzìa che l stentèa a ge stèr dò col legnam. Nesciun capìa coche Piere l fajea. L’era ruà apede al liber di strionamenc de so bèrba strion. Mingol a l’outa l se l’à imparà adiment. No l’era amò trei meisc che l’era via la Rocia che l fajea jà fatureces co la servena da le 24 croujes. Cognede saer che Piere l’era stat bon de fèr dut de nascousc. Nience so bèrba se n’aea ascort. L patron l’era content, la jent ge volea ben, i fenc stajea volentiera con el, la touses les ge grignotèa pissave! Ma Piere no ge vardèa nience, perché no l volea se n impazèr te na canalina.
Per anché la lascion coscita.