E ades da Simon de Giulio da Penìa scutà na filastroca su la legna de la scoles e la votazions.

No me recorde olè, ma te na frazion a l’albo
l’era de menèr la legna de la scola.
Salvester e Tonin i disc: «Un lurger belebon!»
e i é jic sobito a ge dèr parola.

Bel bonora i se pèrt coi ciavai,
Salvester ciarador e Tonin consilier.
I sfodeghèa te la neif più che mai,
ma i paèa ben per chel lurger.
 
Zacan l’é ló la legna, i taca a ciargèr.
Salvester con cinch bec l’era famà belebon,
Tonin l’èa prescia e l taca a brontolèr,
perché da les trei l’era la votazion.

I l’èa mesa ciargèda che Salvester disc:
«Ades cree che bèsta, i ciavai no tira,
l’é massa cativa strèda!».
Ma Tonin: «Se i tira chela, i tira ence chesta.».

No se pel responer sora la parola del consilier
e i la cèria su duta, ma che fadìa!
Salvester pissèa a la polenta sun taer
che se l’intardiva l nin ciapa pecia o nia.

I proa coi ciavai de pontèr via
e gran paicenèdes i ge dajea, ma impossìbol!
I jìa in ca e in via
e de mever la cèrgia nience idea.

«Te l’é dit!» disc Salvester, «Òn ciarià massa,
la cognon tor jù almàncol mesa!

L’era da capir che i no tira duta chest’assa!».
Ma Tonin: «Se i no la tira duta, i no la tira nience mesa.»

Coscì i à fat, dut i à desćiargià jù
e a cèsa i é vegnui vec con so stroson.
Salvester famà che non podea più,
Tonin che ge pissèa a la votazion.

Ades vardà al mondo coche la doventa e coche la pel ge tochèr a vèlch on. Salvester l’é restà zenza polenta e Tonin i l’à metù capofrazion.

E ades da Simon de Giulio da Penìa scutà na filastroca su la legna de la scoles e la votazions.

No me recorde olè, ma te na frazion a l’albo
l’era de menèr la legna de la scola.
Salvester e Tonin i disc: «Un lurger belebon!»
e i é jic sobito a ge dèr parola.

Bel bonora i se pèrt coi ciavai,
Salvester ciarador e Tonin consilier.
I sfodeghèa te la neif più che mai,
ma i paèa ben per chel lurger.
 
Zacan l’é ló la legna, i taca a ciargèr.
Salvester con cinch bec l’era famà belebon,
Tonin l’èa prescia e l taca a brontolèr,
perché da les trei l’era la votazion.

I l’èa mesa ciargèda che Salvester disc:
«Ades cree che bèsta, i ciavai no tira,
l’é massa cativa strèda!».
Ma Tonin: «Se i tira chela, i tira ence chesta.».

No se pel responer sora la parola del consilier
e i la cèria su duta, ma che fadìa!
Salvester pissèa a la polenta sun taer
che se l’intardiva l nin ciapa pecia o nia.

I proa coi ciavai de pontèr via
e gran paicenèdes i ge dajea, ma impossìbol!
I jìa in ca e in via
e de mever la cèrgia nience idea.

«Te l’é dit!» disc Salvester, «Òn ciarià massa,
la cognon tor jù almàncol mesa!

L’era da capir che i no tira duta chest’assa!».
Ma Tonin: «Se i no la tira duta, i no la tira nience mesa.»

Coscì i à fat, dut i à desćiargià jù
e a cèsa i é vegnui vec con so stroson.
Salvester famà che non podea più,
Tonin che ge pissèa a la votazion.

Ades vardà al mondo coche la doventa e coche la pel ge tochèr a vèlch on. Salvester l’é restà zenza polenta e Tonin i l’à metù capofrazion.