Open menu

MLAD Mediateca Ladina

Piattaforma per la diffusione della lingua ladina

Istitut Cultural Ladin Scola Ladina de Fascia Regione Autonoma Trentino-Alto Adige/Südtirol
homepage » Oujes » Giochele Stochier » Zao sun Dolèda

Oujes

Zao sun DolèdaBio

Testo

G: Ah te n conte pa ben un’autra più bela!
P: Contàmene un’autra Giochele.
G: Te conte pa ben chela de Piere Snaider, canche l’é jit, l’é ruà sun Dolèda. E dapò aló che l’é stat te Dolèda, ma l’é pa la verità non é pa bujìes. L’era na piata de sas con ite n gran anel, l’era na piata magari desche chesta, meton de setanta zentimetri, e par Die! L’à vedù chest anel Piere Snaider. “Chest anel l voi fora!!! Sie che che l vel! Speta mi!” L’à scomenzà a lurèr e sgrafèr e l s’à rampà n tòch de stengia e enfati nia. “Ah” l disc “speta mi, che gé” l disc “la tire su scì, voi veder che che l’é”. L’é jit ju a cèsa e (l grigna) in chela sera l’era scur indoman che l’é jit su, l se à, l’à cosciolà… la stengia la era ma l’anel e la piata de fer, de sas no i l’à più veduda. Chiere, chiere, chiere, no i l’à più veduda, l’à chierì dut l dì e l’à cognù sin jir. L’é jit n pech più in fora, l se à embatù te Zao (l grigna) “Che fèste Jan Batista chiò?” “Scì per chel! Faghe l segnor de Dolèda!” Zao. Enfati Zao se à fat n bel let de dasces e l s’à portà su n piumin o zeche che l’aea e l fajea l segnor de Dolèda. E canche l se à metù a fèr l segnor de Dolèda, da sera l’é sin jit a dormir e indoman l se à tout dut e l’é sciampà a cèsa, no l ne à più volù saer.
P: E la é fenida?
G: Ei. No l n’à più volù saer de chisc afari.
P: Sentì Giochele, chest anel fossa stat l’anel aló che la segnora de Dolèda …
G: La segnora de Dolèda la se à tacà l ciaval!
P: Veiste mo e...
G: L ciaval i dijea perché la segnora de Dolèda la se partìa, la jìa ogni festa a Sèn Jan a messa. Ela. E canche i à fat la gran ciampèna de Sèn Jan, che la é amò, che i no l’à poduda levèr da la guera, l’à metù ite n spil de cheies de òr… a deleghèr sta ciampèna, perché i l’à deleghèda ja Sèn Jan.
P: Ma él cossa vera chesta?
G: Po maladeta! Va ju! Dì che i te la sone che n son coscita no te sentirès! Se sent franch che l’é ite metèl fin. Ah, ma ló ja Sèn Jan! Dapò la segnora de Dolèda la stajèa cassù ela, la reja de la gejia de Penìa la é del ciastel de Dolèda! La é...
P: Ma olà l’ède pa sapù Vo Giochele?...
G: Me contèa chi egn mi giaf!
P: Ah Vosc giaf Ve contèa?
G: Po scì! I ne contèa noe, conties. Ma dapò la più bela l’era Margiorsela Rangòta. La jìa col bistian e dapò l’à ciapà cà e la jìa fora per sot i Rònc, cassù sunsot Dolèda. E na dì l piovejinèa e la se à metù a stèr a sosta sot a n pec, canche la peissa vardèr vegnìa fora de sot a n ciuch mèrc na soricia co na bela medaa śala te bocia.
P: De òr, jà?
G: Na medaa śala, ela la dijea che l’era medaes de Sèn Benedet ma chi che capesc al giorno d’oggi la sorices no tira auter che te l’òr e l’arjent, de auter metèl les no tira. Capesceste? Ma l’òr e l’arjent… da veder olache la sorices les se à tout i napoleons de òr e porté sun sot ai Ronc, ló da la stala de Tone da la Vila. Ahaaaa, ló veiste!? Margiorsela Rangòta ne contèa, dapò percheche siane valenc, che ge fajane magari vèlch parèda che no ge parane demez la vaces, la ne contèa patofies, la ne contèa chela de “l’ucel da l’ele da l’infant”. Agiut! Ma madre!!! Sta pera Margiorsela. Dapò la se empeèa so picol ciuc, sia picola piva da moch e la se la fumèa. L’era la femena de Crestòfol de Buìo. I dijea “del strion”. Capesceste? L’era. Ma madre! L’era na rejon e se godea. La ne contèa de sta conties, dapò nos etres ge vardaane la vaces e ela la podea fèr si fac e da sera la jìa a se les tor e la se n jìa a cèsa coi etres. Capesceste?
P: Ve n recordède amò Giochele vèlch de chesta contìes che la Ve contèa?
G: No me recorde no de chela robes ló. Na de cheles no. La ne contèa demò la contìa de “l’ucel da l’ele da l’infant, aiut!” Chel me tegnìe a ment.
P: Ah Ve la recordède amò chela?
G: Ma na, na la contìa no!
P: Ah demò l’inom?
G: Ma scì, l’inom che i ge dijea. Eh l’era ló… ma madre! Te cognes… ge volessa de chi che à l liber! Veiste!?
P: Ah l’é ence n liber, l’é?
G: Ma l’é auter che libres! Ma dapò chieri tu! Olache i é.
P: I sarà stac destrabonii? nience che dir...
G: Perché l ciastel de Dolèda l’era! Vé chi sasc cavìa, l’é sasc che l’é crepà jù la crepa de Dolèda!
P: Che fossa vegnù jù l ciastel con dut e?
G: L’é vegnù jù l ciastel con dut! E dapò i à ciapà canche i à fat la gejia de Sèn Bastian cassù, la reja aló, se veit ben che l’é de bie sasc luré jù. I li à touc a fèr la gran reja. I é aló vèrdege.
P: No l’é na contìa, l’é storia?
G: Chest l’é fato vero! Ma madre, ge volessa che te te imbatesses te chi che ge sà bel scutèr e contèr contìes, ma nos etres, siane de picui bec de nef e diesc egn, che volede?
P: Scì, scì. Ma l’insegnes dei sedimes l pèr chi sie sul Pian de Dolèda, del ciastel.
G: I Pians de Dolèda l’era trei pians, capesceste!? E dapò na vea de na gran festa, chi che… duc no sent, ma en vea de na gran festa per ejempio fossa Sènta Maria Maor, en vea di Sènc, vea de Nadèl, noe? De chesta festes.
P: Scì, vea de Pèsca.
G: Vea de Pèsca, no sé, vea de Pèsca. Sun Dolèda, ite per i Pians de Dolèda, ma ades l’é bosch, non é più i pians, i sentìa galopèr la carozes, coi ciavai!